La serralada de l’Atlas, el gran sistema muntanyós africà, s’allarga des del sud del Marroc fins a Tunísia. Al Marroc és on té més extensió, establint-se una clara distinció entre tres macissos: Atles Mig , Alt Atles i Antiatles. És a l’Alt Atles on trobem els pics més alts del país, com el Toubkal (4165m).
Veient la serralada des de Marràqueix ja ens queda clar que ens trobem davant el gran massís marroquí. A diferència del suau relleu de L’Atles mig, l’alt Atles es presenta com una paret molt més abrupte, que es fa respectar des de la distància.
Situada a uns 40 quilòmetres de Marràqueix, la Vall del riu Ourika és una excel.lent excursió d’un dia des de la ciutat vermella. Per unes hores canviarem el caos i mode de vida de la ciutat marratxí per la tranquilitat dels boscos de pins i salts d’aigua de l’Atles.
La carretera d’accés des de Marràqueix, i una vegada comencem a enfilar les primeres estribacions de la serralada, ens permet contemplar des de la distància algunes originals Kasbahs. Els seus habitants són d’orígen berber, el mode de vida dels quals ha canviat molt poc en segles. Als fons s’entreveuen els primers boscos de pins. Pujant per la carretera i segunit el riu, el paisatge es tornarà més verd. Uns quilòmetres més enllà veurem a la dreta el rètol de l’estació d’esquí d’Oukameiden, que ens recorda que al país també hi ha practicants d’esports d’hivern.
A mig camí podem aturar-nos i fer una petita passejada en camell, comprar a una botiga de plantes medicinals o visitar una casa berber. Aquesta visita serveix per adonar-nos de l’auster mode de vida que tenen els habitants d’aquesta vall.
Una mica més arriscat és passar pel pont de fusta que creu el riu, encara que l’atreviment val la pena ja que des d’aquí es podrà fer una bona fotografia del riu i la vall.
Com més estreta es fa la vall, més comencen a proliferar els restaurant i bars amb les terrasses literalment al riu. Una bona manera de lluitar contra la calor es dinar a un lloc on es puguin tenir els peus remullats. Aquestes curioses terrasses formen part del paisatge i li donen un aire pintoresc a l’indret.
La zona és un lloc d’esbarjo i descans pels milers de famílies marroquines que passen els dies d’estiu aquí, extenent les seves catifes a la riba del riu. Al costat del riu, comença un camí que ens portarà fins a un salt d’aigua. És aquest un camí decorat paradetes i venedors ambulants a banda i banda, ens trobem al Marroc i qualsevol lloc és adient per la venda.
