28/2/15

DEU FOTOS DELS MEUS VIATGES/ TEN PICTURES OF MY TRAVELS






Sintetitzar la  geografia mai és fàcil però és possible.
 Synthesizing the geography never was an easy job but it is possible.




MILANO 2009. Un  cotxe especial. A special car.
CARCASONNE 2010. Retorn al passat. Back to the past.
TOLOUSE 2010. Un mercat nadalenc. A christmas market.
IRELAND 2011.RING OF KERRY. Els penya-segats. The cliffs.
IRELAND 2011. BLACK VALLEY. Enmig del no-res. In the middle of nowhere.
IRELAND 2011.BLACK VALLEY. L'eterna melodia. The eternal melody.
IRELAND 2011. CORK. Una sorpresa al mercat. A surprise in the market.
 STONEHENGE 2012. Intentant entendre els nostres ancestres. Trying to understand our ancestors.
MARRAKECH 2013. Veus des de la plaça. Voices from the square.

MOROCCO 2014.MEKNESS. Una porta. A gate.


MARROC 2014. VOLUBILIS O EL VALOR D'ALLÒ QUE ÉS ANTIC (ENGLISH VERSION SOON)










Tenia moltes ganes d'arribar a Volubilis, ja que això de veure un jaciment romà de dimensions considerables no passa cada dia, per tant era una obligació visitar el jaciment romà més important del nord d'Àfrica.  Aquest indret, conserva en relativament bon estat moltes parts del que en el seu dia fou una important ciutat romana, amb el seu cardus, decumanus, fórum, temple i portes.

Arribar fins aquí no és complicat si s'hi accedeix des de Mekness. Les dues opcions més recomanables pel turista són el bus o el taxi. El bus té l'inconvenient que no ens deixa a la porta del jaciment, sinó que ens deixa a la propera població de Mulay Idriss, Aquesta  és, probablement,  la ciutat més sagrada del Marroc, perquè aquí es troba la tomba de Mulay Idriss I, el fundador de la primera dinastia àrab del país. Tot aquell marroquí musulmà que no tingui diners per pagar-se el peregrinatge a la Meca, haurà de peregrinar fins aquí. 

Des del centre de la població, caldrà caminar els pocs quilòmetres que la separen de Volubilis o agafar un taxi. Si es tria la segona opcíó, gairebé una obligació a l'estiu, es pot negociar amb el mateix taxi la tornada a Mekness.

Després de deixar enrera Mulay Idriss, se'ns presenta davant nostre la gran extensió del jaciment. Un cop pagat el preu de l'entrada,i després de desempallagar-nos d'algun guia una mica més insistent del normal,  podrem iniciar el nostre recorregut per les runes. I dic per les runes perquè literalment es poden trepitjar les pedres. El que en altres països seria motiu d'expulsió immediata del recinte,  al Marroc és la cosa més normal del món.

El primer edifici important que es pot veure, és la casa D'orfeu. Aquí contemplarem un mosàic de dofins que neden entre les onades.

Els dofins de la casa D'orfeu


De les diferents part de la ciutat que encara resten en peu, destaquen la Porta de Tànger, el Capitol, i les Termes de Galienà. El monument més ben conservat és L'arc de Triomf. Construit l'any 217, és el punt inicial del Decumanus Maximus que arriba fins a la Porta de Tànger.









La tranquilitat de l'entorn permet sentir-nos com es deurien sentir els habitants d'aquesta ciutat fa uns 2000 anys. Hi ha pocs llocs al món on ens poguem imaginar tan bé com era la vida a una ciutat romana.

This place, which is very quiet,  makes us feel like the ancient habitants of this city 2000 years ago. There are not many sites in the world where we can  imagine how  the life in a roman city was.


Caminant cap a la Porta de Tànger.


26/2/15

EL MARROC EN TRANSPORT PÚBLIC: POSSIBLE I RECOMANABLE (ENGLISH VERSION SOON)



Anar al Marroc per lliure i desplaçar-se en transport públic  és la millor manera de descobrir el pais. El regne alauïta disposa d'una bona xarxa de transport públic, que ens servirà per enllaçar les ciutats i els principals punt d'interès del país.

EL FERROCARRIL 

Herència del protectorat francés, la xarxa de trens marroquina és bona i vertebra  les principals poblacions del país. Les que tenen més interès pel turista són: de nord a sud,  la que conecta Tànger i Marrakech, passant per Rabat i Casablanca, i d'est a oest, la que des de Fes, passant per Mekness,  ens enllaça amb la primera. 

Pel que fa al confort, alguns trens tenen vagons de primera i segona classe, encara que la diferència no és massa gran. En ambdós casos, els vagons van equipats amb aire condicionat, cosa gairebé imprescindible en aquestes latituds durant uns quants mesos de l'any.

Cal dir que els horaris funcionen a la manera marroquina, és a dir, a mesura que avancen les hores diurnes, els retards poden arribar a ser considerables.En això tampoc estan massa allunyat d'alguns països europeus. No obstant això, i a diferència dels europeus,  res sembla que alteri  massa als pacients passatgers,  que esperen a les atapeïdes andanes. 

L'estació de tren de Marrakech, situada a la ciutat nova,  no té res a envejar a moltes estacions de ciutats europees. Moderna i funcional, des d'aquí surten trens cap a les principals destinacions marroquines.


EL BUS

Si el tren conecta només les principals poblacions del país,viatjar en bus, ens permetrà arribar a pràcticament tots els punts del Marroc. Ara bé, la concepció d'aquest mitjà de transport pot ser una mica diferent a com l'entenen els europeus. 

Hi ha gran varietat de companyies de bus, públiques i privades. Pel que fa a les privades, les que el turista farà servir més seran la CTM i Supratours. Aquesta última té interès pel  fet que és de les més confortables i  ens apropa a poblacions a les quals no hi arriba el tren. Per exemple, és una excel.lent opció per anar des de Marrakech a la població costanera d'Essaouira, uns 170 quilòmetres de recorregut que es fan en poc més de dues hores. Convè assabentar-se bé de la disponibilitat, ja que acostuma a ser utilitzada per molta clientela europea i van bastant plens, sobretot en època de vacances.

Per altra banda, la CTM, ofereix més rutes que Supratours, i a moltes poblacions importants disposa de terminal pròpia. Una curiositat  d'aquesta línia, és que l'equipatge no està inclós en el preu del bitllet. Abans de pujar al bus, les maletes es pesen,i el preu a pagar dependrà  del pes que es porti.

A més d'aquestes dues companyies n'hi moltes altres,  públiques i privades,  que fan que sigui possible arribar a pràcticament a tots els indrets del país. Tot dependrà del confort que volguem, però l'estat dels busos  d'algunes companyies fa que ens ho haguem de pensar dues vegades abans d'agafar-los. Aquest autocars no disposen d'aire condicionat, i segurament aniran sobrecarregats de passatgers.