Durant la meva última visita a Berlín, vaig poder copsar com, més enllà de la seva agitada història durant el segle XX, la ciutat ha sabut reinventar-se i fer-se atractiva als seus habitants i als nombrosos turistes que la visiten. La sensació és trovar-se en una ciutat en constant canvi i que ha sabut transformar-se respectant el seu passat.
Els dos factors que van alterar més la fisonomia de la ciutat durant el segle XX van ser: els bombardejos aliats durant la Segona Guerra mundial i la construcció/caiguda del mur. Després de veure com va quedar la ciutat, després de la Segona Guerra mundial, es fa difícil entendre com va poder renèixer de les seves cendres. Hi ha tres llocs que són un bon exemple de reinvenció d’espais urbans. Un d’ells després de la SGM, i els altres dos, molt més recents, després de la caiguda del mur. Aquests espais són: East Side Gallery, Postdamer Platz i l’església memorial Kaiser Wilhelm.
EAST SIDE GALLERY
Durant gairebé tres dècades, el mur de Berlín va aïllar el Berlín occidental de la resta de la ciutat, fins a la seva caiguda, l’any 1989. A partir de llavors, va començar el veritable desenvolupament de la ciutat, especialment d’aquelles parts que havien format part de la zona sota influència soviética.
27 anys més tard, el mur és història i la ciutat poc té a veure amb aquella població dividida i deprimida. El nou Berlín, ha emergit amb força i el record del seu passat no ha impedit que el seu desenvolupament l’hagi fet una ciutat dinámica i atractiva. Avui dia, poques són les restes del mur que queden dempeus. La majoria es troben aïllades, sense continuitat i passen desaparcebudes entre l’enrenou diari d’una ciutat dinàmica. L’excepció a aquesta desaparició del mur, la trobem en la East Side Gallery, el tram de mur més llarg conservat, que s’ha erigit en la galeria d’art a l’aire lliure més gran del món. Els mur s’alça al llarg d’1,5 kms., amb un doble mur conservat tan sols en alguns trams, a la riba del riu Spree. Tot el recorregut es trova ple de grafitis i dibuixos, alguns dels quals han estat tema de moltes converses, com per exemple el dibuix del petó entre Honecker i Breznev. Destaca també una curiosa fusió entre les banderes israeliana i alemanya. Fa uns anys es va fer una retauració de les pintures, però això no ha evitat la bretoleria d’alguns que s’han dedicat a embrutar novament les parets.
Aquest tram de mur és un bon exemple de com un llegat del passat s’ha conservat i s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre per aquells que visiten la ciutat.
POSTDAMER PLATZ
Si hi ha un lloc que té uns abans i un després amb la caiguda del mur, aquest és Postdamer Platz. Aquest indret ha deixat de ser un espai deprimit i abandonat al costat del mur i al marge de la ciutat , per constituir-se com un referent de la nova centralitat berlinesa , amb edificis de nova cosntrucció i zones d’oficines, sense cap rastre del seu passat. Destaca, per sobre d’altres el Sonny center, un edifici amb una cúpula, on es projecten llums de diferents colors. Sembla que aquest indret és un dels favorits dels berlinesos per passejar.
MEMORIAL KAISER WILHELM
Conegut popularment com el Memorial per la pau I la reconciliació, aquesta església ha esdevingut un símbol de pau. Els bombardejos aliats, de la IIGM van deixar pràcticament reduïda a runes aquesta església. La seva torre va quedar dempeus, tot i que l’estructura quedà molt malmesa i la part superior completament escapçada. Una vegada va acabar la guerra es va plantejar la necessitat de reconstruir el temple i es van presentar diferents projectes, des dels que plantejaven la reconstrucció fins als que pretenien edificar un nou temple. Finalment es va optar per un projecte que conservaria la part no destruïda i edificaria un nou temple amb una nova torre al costat.
El monument conservat es pot visitar i dintre hi ha una interesant exposició sobre els diferents projectes de reconstrucció que es van presentar.
