MARROC 2013. OURIKA: ARRIBANT A L'ALT ATLES( English version soon)

La serralada de l’Atlas, el gran sistema muntanyós africà, s’allarga des del sud del Marroc fins a Tunísia. Al Marroc és on té més extensió, establint-se una clara distinció entre tres macissos: Atles Mig , Alt Atles i Antiatles. És a l’Alt Atles on trobem els pics més alts del país, com el Toubkal (4165m).
Veient la serralada des de Marràqueix ja ens queda clar que ens trobem davant el gran massís marroquí. A diferència del suau relleu de L’Atles mig, l’alt Atles es presenta com una paret molt més abrupte, que es fa respectar des de la distància.
Situada a uns 40 quilòmetres de Marràqueix, la Vall del riu Ourika és una excel.lent excursió d’un dia des de la ciutat vermella. Per unes hores canviarem el caos i mode de vida de la ciutat marratxí per la tranquilitat dels boscos de pins i salts d’aigua de l’Atles.

La carretera d’accés des de Marràqueix, i una vegada comencem a enfilar les primeres estribacions de la serralada, ens permet contemplar des de la distància algunes originals Kasbahs. Els seus habitants són d’orígen berber, el mode de vida dels quals ha canviat molt poc en segles. Als fons s’entreveuen els primers boscos de pins. Pujant per la carretera i segunit el riu, el paisatge es tornarà més verd. Uns quilòmetres més enllà veurem a la dreta el rètol de l’estació d’esquí d’Oukameiden, que ens recorda que al país també hi ha practicants d’esports d’hivern.
A mig camí podem aturar-nos i fer una petita passejada en camell, comprar a una botiga de plantes medicinals o visitar una casa berber. Aquesta visita serveix per adonar-nos de l’auster mode de vida que tenen els habitants d’aquesta vall.
Una mica més arriscat és passar pel pont de fusta que creu el riu, encara que l’atreviment val la pena ja que des d’aquí es podrà fer una bona fotografia del riu i la vall.
Com més estreta es fa la vall, més comencen a proliferar els restaurant i bars amb les terrasses literalment al riu. Una bona manera de lluitar contra la calor es dinar a un lloc on es puguin tenir els peus remullats. Aquestes curioses terrasses formen part del paisatge i li donen un aire pintoresc a l’indret.

La zona és un lloc d’esbarjo i descans pels milers de famílies marroquines que passen els dies d’estiu aquí, extenent les seves catifes a la riba del riu. Al costat del riu, comença un camí que ens portarà fins a un salt d’aigua. És aquest un camí decorat paradetes i venedors ambulants a banda i banda, ens trobem al Marroc i qualsevol lloc és adient per la venda.

　

MEKNESS I LES SEVES PORTES (English version soon)

Aquesta ciutat, situada a una hora en bus de Fez, és una de les quatre ciutats imperials del Marroc, honor només reservat a la pròpia Mekness, Fes, Marrakech i Rabat. A diferència de la inabastable zona antiga de la veïna Fes, la medina de Mekness és molt més agraïda amb el turista. Les seves proporcions són més assequibles i tot és menys caòtic. El caos es percep, però a una escala més reduïda. De fet, hom diria que tot és menys que: la medina és més petita que la de Fez o Marrakech, el trànsit és caòtic però menys que altres llocs, fins i tot la plaça Lahdim podria ser una petita Jemma el Fna, encara que arquitectònicament la petita Jemma el Fna de Mekness destaca molt més. Si Jemma el Fna no té cap interès arquitectònic, la plaça Lahdim té l’honor d’extendre’s des de la porta més gran del Marroc (Bab Mansour) fins a una part de les muralles de l’antiga medina. Només la visió de la porta, ja fa que sigui imprescindible la seva visita. Curiosament, aquesta porta sempre romant tancada, i l’accés a la ciutat imperial s’ha de fer des d’una entrada lateral.








Bab Mansour. Sorprèn que la porta més gran del Marroc estigui permanentment tancada. Tot i això , aquest fet tampoc resta  encant al monument.

 

La plaça Lahdim és el centre neuràlgic de la ciutat, punt d’inici obligat de qualsevol recorregut per la medina. Durant el dia,  l’absència d’ombra fa que no sigui un lloc massa falaguer, sobretot a ple estiu. És al capvespre, quan la plaça es transforma i tot comença a cobrar vida. Seran inevitables les comparacions amb Jemma el Fna, els malabaristes, els venedors ambulants, els encantadors de serps... però amb una diferència substancial, aquí tot és més tranquil, i l’activitat s’acaba aviat. Malgrat això, si s’ha visitat abans Marrakech i la seva famosa plaça, no ens podrem treure del damunt una extranya sensació de deja-vu. L’espectacle es pot contemplar des d’alguna de les nombroses terrasses situades a la mateixa plaça o des de les terrasses panoràmiques dels restaurants.

La Plaça Lahdim. Punt de trobada d'autòctons i foranis.

 



Bab Khemis

Just darrera de Bab Mansour, s’erigeix la ciutat imperial, amb el mausoleu de Mulay Idriss com a monument més destacat. Des d’aquí pot començar un original recorregut que seguint les muralles ens portarà als graners reials i al llac Agdal. Aquest recorregut es fa rodejant el palau reial, el que permet veure cada pocs metres els guàrdies custodiant-lo. A més, es poden observar unes quantes portes d’allò més fotogèniques. D e fet, una de les coses que més sorprenent de la ciutat, és gran quantitat de portes que trobem. Durant quilòmetres i quilòmetres d’inacabables muralles, podem contemplar moltes portes, destacant Bab Mansour i Bab Khemis, que dóna entrada al barri jueu, o Bab Berdaine que és la menys fotografiada de les tres, situada a la part no turística de la Medina, però igualment recomanable.

La Madrassa

Com no podia ser de cap altra manera, en una ciutat que presumeix d’imperial, trobem l’escola corànica. Aquesta edificació situada al ben mig dels socs, s’erigeix orgullosa al cor de la medina, com a lloc d’aprenentatge de l’alcorà. Destaca, sobretot per la seva elegant austeritat, i permetre l’accés als pisos superiors, el que perment adonar-nos de l’extrema austeritat i la senzillesa de les cambres que albergaven els estudiants.

Finalment, cal esmentar les excel.lents comunicacions de les quals gaudeix la ciutat. És una ciutat molt ben comunicada amb les gran ciutats marroquines per ferrocarril o autobús. Amés, l’aeroport de Fes es troba ben a menys d’una hora de trajecte, amb la qual cosa no hi ha cap excusa per anar al Marroc i visitar Mekness..

IFRANE: UN POBLE ALPÍ DE L’ATLAS MITJÀ (English version soon)

Sé que semblarà exagerat parlar d’un poble amb estètica alpina al Marroc. Probablement ho sigui, però l’anormalitat d’aquesta població, enclavada en plena serralada de l’Atlas mitjà, mereix aquest qualificatiu, si més no com a tret diferencial.  No és només que l’estètica arquitectònica ens recordi a un poble alpí, sinó que   hi ha molts altres elements que fan que no es tingui la sensació d’estar  a Àfrica.  Aquí els cotxes no toquen la botzina, no hi ha medina,  la higiene és la norma i fins i tot els mesos d’estiu s’obliden de la calor cap al capvespre.

No molt lluny de l’aeroport de Fes, Ifrane fou erigida durant els anys del protectorat francés, com a centre de vacances de l’elit francesa, que va contruir aquesta població del no-res.  En una època en la qual tornar a casa per vacances era complicat , els buròcrates francesos tenien el seu poble alpí  sense sortir d’Àfrica. Volien rememorar els centres d’esports d’hivern que començaven a proliferar per la França de la primera meitat del segle XX.  El resultat és un poble amb carrers rectilinis que recorden molt poc a la majoria de ciutats marroquines.

El seu magnífic entorn natural forma part dels seus atractius turístics. Hi ha nombrosos llacs a prop i una de les visites molt recomanbles és el bosc de cedres que es troba de camí a Ozrou. La població s’estructura a l’entorn de dos punt: la plaça on es troba l’escultura del lleó i el mercat. Entremig,  cases amb jardí que han estat adquirides pels marroquís més adinerats. És una obligació fer-se la foto amb el monument del lleó, l’autèntic  símbol de la pobl

ació,  i passejar pels seus tranquils carrers.  És en aquesta plaça on es troben els allotjaments més luxosos d’Ifrane, com l’hotel Chamonix. Durant l'hivern aquest hotel s'omple d'esquiadors que van a la propera estació d'esquí de Michliffen.

Una de les coses que sorprenen del poble  és la seva moderna parada de Grand Taxis. Situada als afores de la població, els taxistes canten la destinació i els passatgers esperen a que s’acabi d’omplir el vehicle, tot d’una manera molt endreçada i tranquila. Des d’aquí ens podem desplaçar fins a les poblacions properes o arribar fins a Fes, compartint el viatge amb un  altre usuari. Sens dubte una manera diferent d'anar en taxi.

LA SORPRESA DEL NORD ES DIU CHEFCHAOUEN/ THE SURPRISE IN THE NORTH IS CALLED CHEFCHAOUEN

L'autocar enfila els últims metres abans de coronar el coll. Passat l'últim revolt, els passatgers deixen anar una exclamació, barreja de satisfacció i alleujament. Satisfacció per contemplar al fons el  poble de les cases blanc-i-blaves, i alleujament perquè després de cinc hores de viatge en autocar des de Fes, la visió de la població és alliberadora. Però no tot serà tan senzill, ja que abans d'entrar-hi, el vehicle agafa una desviació de baixada que ens portarà directament a l'estació de busos, situada a la part baixa de la localitat. Hom diria que Chefchaouen sap resistir-se. Caldrà baixar de l'autocar i agafar un taxi per arribar fins a la medina.

Resguardada per les imponents muntanyes del Rift, el visitant es troba a Chefchaouen una població que  no és  la típica marroquina. No hi trobarà el turista una medina destartalada, ni brutícia als carrers, sinó més aviat carrerons tranquils que conviden a descobrir tots els seus racons a peu. Els seus habitants sembla que volen cuidar el seus  carrers per oferir la seva millor versió al turista estranger i local. Aquí no només es viu del turista forani, ja que en els últims any, hi ha  un incipient turisme marroquí, format, en un nombre molt elevat per joves hippies,  que han trobat el seu lloc per passar uns dies. Alguna cosa s'està movent al Marroc quan els nois joves es deixen atrapar per l'esperit hippie, segurament això serà sinònim de modernitat i progrés. 

A més,  sobten els  seus tranquils socs,  on probablement el comprador podrà aconseguir records a  preus molt més interesants que a d'altres llocs del Marroc.

The bus went on climbing till we reached the summit. Once the bus left us behind the last loop, the passangers got really excited as a result of a mix feeling  between both relief and self-satisfaction. The last one has to do with the view that there is from this nice village; its background is white and blue due to the colour of almost all the  houses there are in. The former makes reference to the exclamation that most ofypassangers utter as a result of feeling that after the 5 hours travel by bus really, the effort really worth to do! The first view of the village is quite liberating.
However, not everything will be so easy at all. Before reaching Chefchaouen is necessary to take a detour downwards where we will find the bus station, located in the lowerpart of the city. Everybody would say that Chefchaouen keeps resisting to the easy tourism,  it is not easily reachable. After getting off the bus,a taxi is necessary to go to the Medina.
Sheltered by  the imposing mountains of Rift,  the visitors notice that Chefchaouen is not a typical moroccan village. They will not find either a cramped medina or dirty streets but  rather peaceful alleys that invite people to discover this lovely small town. Its citizens seem to take care of the streets in order to offer to the visitors the best image just to appeal them and , by doing so,  retain them. People who live in Chefchaouen make their living from both local and foreign tourism. Currently, this sort of tourism , which is quite young and " hippie" , is increasing over the years. Probably it means that Morocco is becoming more trendy and modern, so an indicator that the country is making good progress.
Besides it is a surprise to find such quite souks where probably the tourists will buy souvenirs at a good price, even cheaper than insome other cities in Morocco.

Posta de sol des de la mesquita espanyola

Una de les coses imprescindibles és pujar fins a l'anomenada mesquita espanyola. Per accedir-hi s'ha d'agafar el camí que comença darrera els safarejos que es troben fora de les muralles, just a sota d'un salt d'aigua. Després d'una pujada de poc més de vint minuts, s'arriba a aquest mirador des d'on es pot contemplar Chefchaouen. Sens dubte,  una de les imatges més idíl.liques de la població es pot aconseguir des d'aquest indret al capvespre, veient com el sol s'amaga darrera les muntanyes del Rift i el blau de les cases es fusiona amb el blanc. És una posta de sol realment espectacular que quedarà gravada a la nostra retina.

One of the essential places to visit is the well-known spanish medina. To access to this very recomendable place will be mandatory to walk through the right path starting just behind the sinks that are located out of the village walls, right down the cascade. After climbing for 20 minuts, the scenary is just brilliant. This  is one of the most idylic images from the village and it really woths to admire the sunset, a unique picture that can be taken from the top of the hill. For sure this image will be etched  in our minds eye for everlasting. 

En primer terme la mesquita amb el seu minaret ortogonal. A la dreta la Plaça Uta-al Man i al fons el Rift

Pot semblar que després d'haver  arribat a la mesquita i haver fet un vol pels socs, no hi ha massa més a fer aquí,  però seria un error marxar sense visitar la seva interessant Kasbah, a la qual s'accedeix des de la plaça Uta-al Man, el seu centre neuràlgic. Com a curiositat, en aquesta plaça es troba la mesquita amb el seu minaret ortogonal, una raresa constructiva al Marroc. Entrant a la Kasbah, comprovem que ha valgut la pena pagar els 10 dirhams de l'entrada. Aquests ens permeten visitar una exposició sobre armes i fotos d'època. A més, podem  passejar pel jardí central i pujar a la torre, no sense abans entrar a una cel.la que en el seu dia va servir com a presó. Un calfred recorre el cos quan s'entra a la petita estança i es veuen els grillets a les parets, com a testimoni de la lenta agonia que deurien patir els presos. Això fa que la visita acabi amb un regust agredolç,  perquè malgrat ser un lloc que amaga molta història, aquesta és bàsicament una història de drames.  Reflexionant però s'arriba a la conclusió que segurament cada història de cada indret porta associada molts drames al darrera, perquè com un professor de facultat em va dir ja fa uns quants anys: "La història és una història de drames".

I must say, It would be a serious mistake to leave the city without visiting the Kasbah. Once found the Uta al Man square where there is  the hub of the activity, is easy to access to the Kasbah. There is inside an octagonal minaret which is quite original because of its weird form. Inside the Kasbah and after paying the entrance (10 dirhams) we see lots of classic pictures and an exhibition of weapons. From the top of the tower we can see the  pretty and careful  gardens and an amazing view from the square. Downstarts there is a cell which was used as a jail in ancient times. The walls of the cell are full of shackles as an evidence of the agony that prisoners suffered. After this visit a shiver runs through my body, my senses and my heart.  It makes me finish the visit with a bittersweet taste because although it is a place  that hides lots of history, this is a very dramatic story.
By thinking over  this story after my visit in the Kasbah, I  realize that it  is all about a real drama story that  is part of the history, and this fact makes this story even more dramatic. But  such  as a professor  in the University told us: "history is a sequence of drama stories"

Sortint de la Kasbah, es poden recuperar energies a qualsevol de les nombroses terrasses de la Plaça Uta-al-Man. Aquí no hi ha massa temps per pensar on anar, els propis cambrers dels establiments ja s'encarregen d'atreure als turistes cap als seus restaurants.

En definitiva, una població amb molt d'encant. Pensan-t'ho bé , val la pena passar cinc hores d'autocar per venir i cinc hores més per tornar a Fes. Probablement l'encant d'allò que és més inaccesible rau en fet que té encant perquè és inaccesible, encara que ben mirat, la propera vegada millor anar-hi des de Tànger,tres hores en autocar a tot estirar. 

ESSAOUIRA: L’ANTIGA MOGADOR SOMRIU ALS VISITANTS/ THE ANCIENT MOGADOR SMILES AT ITS VISITORS

Les barques del port constitueixen una de les imatges típiques de la població.

Situada a la costa atlàntica marroquina i com fa temps van fer els portuguesos, Essaouira és conquerida cada any. No obstant, l'esperit dels actuals visitants, en gran part francesos,  és molt diferent als d’abans,   i aquests arriben disposats a passar uns dies relaxats, després d’una probable arribada des de l’aclaparament de Marràqueix. És molt necessari ,després d’haver visitat altres llocs,  quedar-s’hi uns dies, gaudint de la tranquilitat que desprenen la població i els seus habitants.

Malgrat trobar-se al sud de la costa atlàntica del país, no és l’antiga Mogador un lloc adient pel turisme de sol i platja. Aquí els vents atlàntics no donen treva i probablement colpejaran sense pietat al turista desinformat, fent necessària  una jaqueta  fins i tot als vespres de ple estiu.  En canvi,  aquesta població és el paradís pels amants de l’onatge i les taules de surf.


Located in the south Athlantic ocean and such as Portugal did some time ago, Essaouire is again conquered by its visitors over the years. However, currently, a new sperit is prevailing among these "new conquers"; a very different goal is in their mind  than the "old conquers" had inside their heads, specially for french people, who, nowadays, spend their holidays in Essaouire just to rest and enjoy its advantatges. Besides, probably, most of these " new conquers" come from Marraquesh which would be the flip side of the coin if we compare the 2 mentioned cities.
After being in some other stressful cities of Morocco, could be an excellent idea to spend some days in Essaouire, such a peaceful and lovely village!!!
Although it is located in the South of the Athlantic coast, it is not a  beach where tourists  can lay back , so not a good place to sunbathe at all. This fact is due to the Athlantic winds which punishes the village quite oftenly. Even a jacket is needed sometimes in summer. So, now, you know what include in your suitcase!! However, there is always a positive side in everything: surfists will love the waves that this ocean offers to these people keen on surfing.

Una bona definició d’Essaouira seria la d’una ciutat bohèmia i amable amb el visitant. No es veuran dintre de  la seva destartalada medina grans aglomeracions de gent, ni botiguers disposats a aclaparar al turista. Aquí seran els turistes els que preguntaran als comerciants.   Les imponents muralles guarden en el seu interior gran quantitat de carrerons, que porten a algun punt proper al mar  on els joves del poble toquen la guitarra sense esperar  cap moneda  com a agraiment. Aquí, a la muralla i a tocar del mar, els canons ens recorden el passat convuls de la població. Des d’aquí es poden observar també les aus,  que esperen pacientment poder aprofitar les restes orgàniques del mercat.

If we look for some adjective that defines Essaouire, we could propose "bohemian". This  village remains the moroccan look, but always with an inner Bohemian new style. This kind village is so easy to love that makes its visitors fall in love.nce Inside the cramped Medina, we won't see any conglomeration or jam, then, it really worths to be strolling inside just enjoying its alleys and shops. For sure, you wont suffer any " harassment" or "persecution" from the sellers such as can happen in some other moroccan cities like Marraquesh. The imposing walls keep sheltered  all the streets and alleys of Essaouire which most of the, fall into some place close to the ocean where often is plenty of young people playing the guitar, just for fun and without expecting any coin in exchange! In this very area wee notice the imposing canyons that make us remember some part of the history that never must be forgotten. 
All in all, the village is not rich in spite the big amount of tourits they have every year. The fish market and the way how locals live make us realize that they live very poorly. Obviously, it has nothing to do with the way tourist live once they are spending their vacations, but it is necessary to highlight that Essaouire is no a rich village at all but rather another moroccan village. The scenary we see in the fish market with cats and seagulls eating the rubbish gives veracity to my words! :)

Un dels espectacles de la població es veure cada matí el mercat del peix.  Al costat del port,  i sota unes condicions higièniques que a Europa no passarien cap control sanitari,  els turistes miren i els autòctons compren. Segurament no hi haurà compra més absurda per a un turista que peix fresc acabat de pescar. Millor tornar  cap a l’interior de la Medina i aquí sí poder gaudir de peix acabat de cuinar i bé de preu. Però no nomès de peix fresc viu el comerciant, també es trobaran moltes parades de dolços típics marroquins, que faran contents als més llaminers.

Such as I just mentioned above, the fish market in the dock can be considered as the main " real show" to see in this lovely area. A lot of fish is sold everyday and it is quite interesting to see the hub of the activity from very early in the morning till midday. I should remark that this fish, unfortuntely, would not pass any health assessment in Europe, so be careful if you are intended to buy some!! Then, we see how this daily activity is the main touristic picture for tourists around the world apart from locals, of course.
If we go back to the Medina, once we saw the market scenary, we can eat some fried fresh fish at a really good price although I do not know if it would be more advisable first to eat the fish inside the medina, and secondly, go to the dock! But do not suffer: this fried fish will satisfy both your stomach and taste. It is delicious!!!

Bust d'Orson Welles

Fora dels límits de la Medina, i a tocar del port s'erigeix el bust en honor a Orson Welles. Probablement, pocs personatges han fet tant per la difusió d'Essaouira, ja que els carrers de la ciutat van quedar immortalitzats durant la filmació de la seva "Othelo". Incomprensiblement però, l'estat de conservació del monument a la seva memòria és lamentable.

Out of the Medina boundaries and close to the sea, there is a remarkable statue to see. Better said, it is a bust of Orson Welles who is probably one of the most important characters along the hystory that took Essaouire as the main scenary and background for his known and famous movie: Othello. Unfortunately, its  conservation status is pretty regrettable.

.

ELS CAFÈS DE MARROC O COM L’ESPORT NACIONAL NO ES PRACTICA AMB UNA PILOTA/ MOROCCAN COFFEES OR HOW THE NATIONAL SPORT IS NOT PRACTISED BY USING A BALL

Unes petites reflexions sobre l’esport nacional del Marroc. No, no em refereixo al futbol, que molts habitants del regne alauita segueixen amb molta més passió que nosaltres, ni em refereixo a res que impliqui córrer i suar. L’esport nacional del país és seure a alguna terrassa, passar l’estona i prendre’s un cafè o té.

Això és una bona opció pels cafeters de mena, que sens dubte trobaran al país milers de cafès, molts inspirats en els típics cafès parisencs, on seure’s a parlar, reflexionar o senzillament observar el que passa uns metres més enllà.  Cal dir però que la pràctica d’aquest esport, sembla només reservada a persones del sexe masculí.

Tota visita al país hauria d’incloure unes hores d’estada en alguns d’aquests locals,  per omplir els sentits de tot el que la vida cotidiana marroquina ens pot oferir: els caos del trànsit, els taxis sobrecarregats de passatgers, els milers de buscavides que intenten oferir els seus serveis per uns pocs dirhams...

En aquest sentit, per tot el país  trobem gran varietat i quantitat de cafès. Pel mòdic preu d’un cafè amb llet o un té, no hauria de costar més d’uns 10 dirhams, assistirem un espectacle que de ben segur no ens deixarà indiferent, i tindrem gravat per sempre en el nostre calaix de les memòries dels viatges.

Just a few insides about the national sport in Morocco. And no, I am not talking about football, although   there are lots of followers in the Alouite kingdom as well. I am not talking about anything that has to do with sweeting or running either. The national sport is all about getting a chair in a terrace and take some tea or coffee, spending the time without any other purpose than that.
This is a good choice for coffee lovers who will not have any problem to find coffee terraces which are clearly inspired by parisian café places. Without hesitating at all, I assure that moroccan people love chatting and share their daily experiences with their friends, or  better said, with their male friends. Notice that only men are" playing the national sport"   in terraces... 
But as a tourist i must say it is really advisable to sit down in this coffee places and then pay atention the  way how they life and life in the streets: traffic jams, passenger overload taxis,thousands of go-getters in the streets...

RABAT: AIXÒ NO SEMBLA MARROC/ RABAT: IT DOES NOT LOOK LIKE MOROCCO

Després de les primeres experiències marroquines, un segon viatge al Marroc ens va portar a visitar la seva capital: Rabat. Aquesta ciutat no té res a veure amb la seva caòtica veïna, Casablanca, ni tan sols amb el que se suposa que és Marroc. Ens trobem davant d’una ciutat més endreçada i tranquila. Per aquells que busquin una primera incursió al país, Rabat  hauria de ser la primera opció, lluny per exemple de la massificada Marràqueix.   Aquí tot és més tranquil. La ciutat és agradable al visitant i molt acollidora. Una calidesa que no obstant, permet que el Marroc més profund deixi la seva petjada an algunes parts de la ciutat antiga, especialment a  la Mellah.

After our previous moroccan experiences, a second travel to Morocco was the perfect chance to know its capital: Rabat. This city has nothing to do with Casablanca, even with what Morocco is supposed to be.  We are in a much more quiet and modern city. For those ones that are searching for a first insight in the country, Rabat would be the first choice to take. The city is really nice and very welcoming. However it is not a drawback in order to see the most genuine Morocco with all its features, especially if we refer to the Mellah. 

L’EUROPEISME  DE RABAT/ EUROPEANISM IN RABAT

Per tots es conegut el gran esforç que està fent el Marroc per  modernitzar-se. Sens dubte, d’entre les ciutats marroquines, i amb el permís de Casablanca, és la més europea . A vegades, passejant per la zona nova es té la sensació que es podria estar en  alguna ciutat del vell continent, tot i que, la senyalització en àrab s’encarrega de recordar-nos el contrari. Aquí hi ha un modern tranvia, les avingudes principals  no estan destartalades,  els mòbils d’última tecnologia no són rars  i les dones joves semblen haver-se deixat el mocador a casa. Fins i tot, el nombre de  buscavides  no és tan elevat com en altres ciutats marroquines.

It is well known for everyone the big effort that Morocco is making in order to become modern. Without hesitating at all, among all the moroccan cities, Rabat is the most european one (even much more than Casablanca is supposed to be) Sometimes, while strolling through the newest area of the capital, we feel as we were in  somewhere of the old continent, although the arabic signs do not let us forget where we are. Besides, there is a modern streetcar, the main avenues are not scruffy, the usage of new tecnology  like androids is not so weird at all and young women are not covering their hair when walking in the streets. Even, we do not see so many hustlers as we do in other moroccan cities. So here there are lots of evidences how fashionable Rabat is. 

LES VISITES/ THE VISITS 

No és Rabat ciutat de monuments que tinguin unes proporcions considerables. Tot és harmònic i visitar la ciutat vol dir anar descobrint racons amagats.  Una visita bàsica hauria d’incloure la Torre Hassan, El Mausoleu de Hassan II i Mohammed V, La Chellab, La Medina, Salé  i la Kasbah de les Oudayas.

Rabat is not a city with huge monuments at all. Everything there keep an harmony and has a very austere and elegant appearance. It is really awesome to discover the hidden places we do not expect to find. Some mandatory visits should be the Hassan II Tower, the Hassan II and Mohammed V Mausoleum, The Chellab, The Medina, Salé and of course The Kasbah of Oudayas.

La Kasba de les Oudayas/ The Kasba of the Oudayas

Aquest barri va ser edificat pels almoràvides durant el segle XII, constituint la primera fortificació de la ciutat. Ens trobem davant del racó més sorprenent de Rabat. Es tracta d’un petit barri de cases blaves  situat dalt d’un penyasegat que cau al mar, just a la desembocadura del riu Bou Regreb.  Al ser un racó elevat la visió que s’obtè de part de la ciutat és espectacular.  Des d’aquí es pot contemplar la Torre Hassan, part de la Medina i Salé,  situada a la riba nord del riu. Aquest també és un punt de contemplació dels milers de banyistes que gaudeixen de la platja.

Carrer típc de la Kasbah de les Oudayas

This neighbourhood was built by almoravids during the 12th century, and by doing so, the first fortification.We are in front of the most amazing place in Rabat. This is a small neighbourhood, where there are blue houses located in the top of the cliff, where we can visualize  the mouth of the Bou Regreb river. Its wonderful location allows spectacular views of the city. For example, we see Hassan II Tower, The Medina and Salé. Moreover, we see how many swimmers there are.

L’altra banda de la Kasbah cau d’una manera menys abrupte al mar. Aquí, els banyistes, es confonen amb els milers de tombes del cementiri que  hi ha just abans d’arribar a la platja, sovint utilizat pels usuaris de la platja per escurçar camí cap al mar. Sens  dubte, una de les estampes més curioses de tota la ciutat, un cementiri completament integrat en el paisatge urbà.

The other side of the Kasbah is not so abrupt as it is the previous one. Here, the swimmers are mixed with the thousands of tombs that there are in the cemetery, located close to the beach. This view is one of the most strange postcard we got from this city.

Es fa difícil distinguir on comencen els banyistes i on acaben les tombes

Torre Hassan i Mausoleu de Hassan II i Mohamed V (English version soon)

La que havia de ser la mesquita més gran del nord d’Àfrica, es va convertir en un projecte quan la seva construcció va ser abandonada a finals del segle XII. Tot i això, no deixa de ser una de les visites obligades de la ciutat, per contemplar el bosc de columnes que ha quedat a l’explanada i el seu minaret de 44 metres.

Torre Hassan 

Al cantó oposat del minaret trobem el mausoleu on hi ha les tombes dels reis Mohamed V (el primer rei del Marroc independent) i Hassan II (el pare de l’actual). La zona accesible és la part superior, quedant les tomes a un nivel inferior, en  l’àrea restringuida del mausoleu.  El mausoleu té forma cuadrangular, amb quatre portes d’entrada custodiades pels guardes reials. Curiosa la feina de guàrdia reial, no conec cap ocupació més avorrida.
Es nota que tant l’explanada com el mausoleu són punts de peregrinatge per a un turisme bàsicament local.

Mausoleu

La Medina

Amb unes proporcions modestes, aquesta Medina no s’assembla a cap  de les ciutats marroquines.  Aquí, els venedors no semblen tenir massa interès a captar l’atenció del turista. Això permet visitar la zona antiga tranquilament, sense sentir l’alè del venedor al clatell, cosa que a altres ciutats és completament imposible. L’orientació és relativament senzilla, seguint qualsevol de les dues artèries principals.

El Marroc més profund perviu a la Medina de Salé

CASABLANCA

La mesquita de Hassan II

Ens trobem a l’únic indret de Casablanca que mereix una visita. La tercera mesquita del món, (després de la de la Medina i la de la Meca) va ser construida durant els anys noranta i des de llavors es manté gràcies a l'aportació dels fidels i el pagament  d'entrades (12 e) La seva opulència contrasta amb la visió d’alguns barris que es troben a només uns metres de distància i que són molt pobres.   

Aquesta és l’única mesquita del Marroc on els no musulmans hi poden entrar. Sorprèn la seva ubicació , literalment  dintre del mar. Aquí els  els vents i les onades són forts, i un dels problemes  als quals s’ha de fer front és la corrosió.

Hassan II Mosque

This mosque would be the only place in the whole city that is worthy to visit because the city in itself is quite poor and rough. The mosque is the third largest around the world; the Medina and Mecca are the most important. Hassan II was built during the nineties,  and since then it is preserved thanks to both the faithfuls cooperation and the entrance tiquet recquired for tourism (12e). Is is located in a very poor neighbourhood which is quite interesting in order to see the contrast there is between the opulance of the Mosque and the humble area we are in.

It is the only mosque in Morocco where non-Muslims are allowed to get in.

Its  location is totally unexpected, literally inside the sea. There,  the winds and waves are strong, and one of the problems to cope with  is the corrosion.

EXPERIÈNCIES MARROQUINES (English version soon)

M'agradaria explicar l'experiència que fa un temps, vam tenir al Marroc, en un viatge que ens va portar a Marràqueix i rodalies. Per no estendre'm  massa, em centraré en la ciutat de Marràqueix, la més visitada de les ciutats marroquines. Aquesta ha estat la nostra primera experiència al Marroc i segur que no serà l'última.

Un típic carrer de la Medina

L'ARRIBADA

Des de Barcelona, les opcions són variades i hi ha vol directe cada dia. En poc més de dues hores s'arriba a destí. Les cues al control de passaports són llargues, així que tingueu una mica de paciència, especialment si s'arriba a la nit i es tenen ganes d'arribar i descansar.
Nosaltres, en arribar la nit, vàrem contractar el servei de trasllat fins Riad. Aquesta opció és recomanable si us voleu estalviar el regateig amb el taxista. Per uns 14 euros us acompanyaran fins a l'entrada del Riad. De tota manera, no hi ha problemes amb els taxis, trobareu a tot arreu  i a totes hores.
En sortir de la terminal i anar cap al centre de la ciutat, ja es percep el canvi respecte als països europeus: gent tirada pel carrer, deixadesa, tres persones en un ciclomotor ... Fins i tot vam poder observar una parella en ciclomotor amb el seu fill en braços.

L'ALLOTJAMENT


Per a una primera experiència a Marràqueix una bona opció es  allotjar-vos en un Riad. En els Riads percebreu l'encant de les cases amb pati típiques del Marroc.
La nostra opció va ser Riad Sidi Mimoume, situat en la part no turística de la medina, a uns deu minuts caminant de la Kutubia i proper a la majoria dels altres llocs turístics de la ciutat. Aparentment, el barri pot semblar insegur, especialment si arribeu de nit, però he de dir que, les seves intricades i estrets carrerons són bastant més segures que alguns barris de, per exemple, Barcelona.

El Riad Sidi Mimoume té una petita piscina d'aigua glaçada, cosa que s'agraeix si es visita la ciutat a l'estiu

LES VISITES

La ciutat té molts llocs que mereixen una visita. El millor de Marràqueix és passejar i perdre pels carrers del centre. Per veure el més destacat quatre o cinc dies seran suficients.

La Kutubia

Sens dubte, es tracta del monument més representatiu de la ciutat, visible des de gairebé qualsevol punt. La seva minaret de 69 metres constitueix l'edifici més alt de Marràqueix. Com totes les mesquites, la seva entrada està reservada als musulmans. Us recomanem que feu una parada, a la terrassa del cafè que hi ha just davant. És un bon lloc per descansar i per un mòdic preu observar l'atrafegat estil de conducció marroquí, amb el monument al fons i il · luminat de nit.


Jemma el Fna

A cinc minuts caminant, trobem aquesta plaça. Encara que des d'un punt de vista arquitectònic no destaca especialment, poques coses es poden afegir a l'encant del centre neuràlgic de la ciutat. Cal visitar-la de nit, que es quan té més activitat. La millor vista s'obté des de la terrassa del Cafè Glacier. Des d'aquest punt la vista us arribarà tota la plaça en la seva extensió. A més, amb un bon zoom podreu fer fotos als malabaristes, els llocs de menjar ... sense haver de deixar propina.

Les tombes Sadites

Aquestes tombes destaquen per albergar el Mausoleu d'Al-Mansur. Van ser redescobertes en la primera meitat del segle XX i sens dubte us agradarà admirar els mosaics. L'entrada queda una mica amagada, així que sempre teniu l'opció que algun nen del barri us guiï fins a ella per uns pocs Dirhams.

El Palau El Badi

Avui dia, aquest palau del segle XVI es troba en un estat de conservació lamentable, encara que amb una mica d'imaginació podreu admirar l'esplendor que va tenir en el passat. Com a curiositat, al centre veureu un llac, que amb la calor que fa a l'estiu sembla impossible que no s'assequi.
Des de la part superior es pot obtenir una bona vista del veïnat, amb els milers d'antenes parabòliques que poblen les teulades de les cases.



El Palau Badia



Edificat perquè  Abu Ahmed en gaudís,  al final del segle XIX, es tracta d'una edificació d'una sola planta que combina els patis i les sales interiors. La visita ens servirà per conèixer l'habitatge d'un dels personatges més repulsius de la història recent del país. Aquest subjecte, destacable per la seva extrema obesitat, tenia per costum vomitar en la meitat de cada àpat, per poder engolir nous menjars.





EL Jardí Majorelle

Un oasi humid dintre la ciutat

Aquest petit jardí, situat extramurs de la ciutat, és un autèntic oasi dins de l'assolellada ciutat. Sembla mentida com en un lloc tan sec pot haver un jardí amb la vegetació tan exuberant. Dins també es pot visitar una exposició berber.









El jardí de Menara





Encara que una mica allunyat del centre, la foto del seu estany amb l'Atles nevat de fons, suposa una de les estampes característiques de la ciutat. En si, no té molt més que oferir, i per a nosaltres va ser la menys interessant de les visites realitzades.












La ciutat nova

Dissenyada pels francesos, les artèries de la ville nouvelle no tenen res a envejar a qualsevol gran urbs europea. És interessant passejar, per exemple, per l'avinguda Hassan II i recórrer les seves botigues, algunes amb preus totalment europeus. Menció especial mereix l'edifici de l'estació de tren. En un país menys desenvolupat que el nostre, és sorprenent trobar una estació de ferrocarril tan bonica, moderna i funcional.

L'estació de tren no té res a envejar a qualsevol estació europea. Des d'aquí surten trens cap a les pricipals destinacions del país

PERPINYÀ: UNA CIUTAT CATALANA A FRANÇA/ PERPINYÀ: A CATALAN CITY IN FRANCE

Barcelona es troba propera a França i els seus habitants tenim l'oportunitat de visitar aquest país molt sovint. Un grup d'amics vam decidir arribar-nos-hi , tan sols dues hores en cotxe, i visitar la ciutat durant un dia. Perpinyà és una ciutat situada al sud-est de França, i és coneguda com la catalana. La ciutat no és gran, una 120.000 habitants, i sentiràs una barreja entre cultura francesa i catalana.

És una ciutat ideal per passar-hi un dia passejant, gaudint dels seus monuments o prenent un cafè a alguna de les seves plaçes.

Barcelona is close to France and their citizens have the chance to visit this country  very often. A group  of friends decided to get to  Perpinyà, just two hours by car, and visit the city during one day. Perpinyà is a city located in the south- east of France, and it is known as the catalan. The city is not big, around 120.000 habitants, and you will feel a mixture between french and catalan culture.

It is and ideal city to spend one day walking, enjoying its  monuments or drinkink a coffee in some of its squares.

Què fer?

Hi ha alguns monuments la visita dels quals és obligada. Per exemple, al costat del canal podràs admirar El Castellet, el símbol de la ciutat i un bon exemple d'arquitectura militar. Va ser construït durant el segle XIV i ha tingut diferent usos però avui és un museu.

El Palau del Reis de Mallorca és una plaça forticada d'estil gòtic. Es torba situada a un turó des d'on es pot contemplar la muntanya del Canigó.

No et pots perdre La Catedral de Sant Joan i La Llotja de Mar , que es troba al costat de la Plaça de la República , el centre vital de Perpinyà.

What to do?

There are some interesting monument which are a must. For instance, next the channel you will admire El castellet, the symbol of the city and a good example of militat arquitecture. It was built in the XIV century and it has had  different uses but today it is a museum.

The Palace of Kings of Majorca is a fortified  place in the gotic style. It is located on a hill where you can contemplate the Canigo mountain. It remains to us that Perpinyà was a long time ago the capital of the Kingdom of Majorca.

You can not miss the Sant Joan Cathedral and the Llotja del mar which is next to the Plaça de la República, the vital center of Perpinyà.

                                          Palau dels reis de  Mallorca

                                          El Castellet