Després d’haver estat caminant sense rumb aparent, L’ayoub s’acosta i el preu es pacta ràpidament. Deu minuts més tard d’haver començat a caminar per la Medina, la lògica s’imposa: sense un guia no ens en sortirem. La mil.lènia medina, la més gran del Marroc, és un laberint de carrers, carrerons sense sortida, places i tota mena de racons els quals són impossibles de recórrer sense algú que els conegui. No es tracta del fet que per descobrir algun indret especial i diferent el turista s’hagi de deixar guiar. Un guia és imprescindible fins i tot per arribar a gairebé la totalitat dels punts d’interès, com els curtidors o la Madrassa. En aquest cas, el mapa s’ha de quedar a la motxilla, i és que no hi ha mapa al món que pugui representar més de 9000 carrers, la majoria d’ells tan estrets que els rajos de l’astre rei mai arriben a tocar terra. Aquesta gegantina medina constitueix en sí mateixa el monument més important de Fes. Podríem definir-la com un gran museu a l’aire lliure on perviu el Marroc més ancestral i tradicional. Això vol dir que aquí hi ha molta tradició, i autenticitat però també molta necessitat. La pobresa és palpable a molts racons i també forma part de la vida quotidiana de Fes.
 |
| Una de les artèries de la Medina. |
 |
| Els socs |
Bab Boujloud és el punt de referència per a qualsevol visitant que s’endinsi a la medina. Situada al darrera de la plaça homònima, és el punt d’entrada clàssic a Fes -El- Badi. Just davant de la porta, en algun dels nombrosos cafès, l’ambient que és palpa és una mica més sòrdid que en d’altres ciutats marroquines. Aquesta és la porta entre el món més modern de la ciutat nova i l’altre món de la vella medina. És la separació entre dos móns: el modern i el tradicional, potser un bon exemple de la dicotomia entre modernització i tradició en la qual sembla instalada el país. Passada la porta comença la veritable Fes: els socs, l’aclaparament, la brutícia i el caos. Des d’aquí, a esquerra o dreta, podem dirigir-nos a dos carrers principals que ens apropen als principals punts d’interès. Al carrer trobem uns panells informatius amb les rutes que es poden fer per la medina, representades en diferents colors. Les que tenen més interès pels visitants són la vermella i la blava, encara que tractant-se d’una Medina tan gran , nomès servirà per fer un recorregut pels seus carrers principals. Pel que fa als punts d’interès, destaquen l’escola corànica o Bou Inania , molt massificada de turistes, i els curtidors. Aquesta última visita és probablement una de les imprescindibles de Fes però les curtidories són impossibles de trobar sense un guia local, ja que es troben localitzades en carrers estrets i sense massa senyalització. Per veure homes submergits en la dura tasca de treballar la pell, s’ha d’accedir a alguna de les moltes terrasses privades de les mateixes curtidories, el que implica passejar-se per un local sobrecarregat de peces de pell i impregnar-se de la seva olor tan característica.
Un altre punt d’interès, és alguna de les nombroses botigues que venen catifes. Aquí l’explicació és amenitzada amb un té de benvinguda, i és que no hi ha venda o negoci al Marroc que no tingui el té com a protagonista. De catifes n’hi ha tantes com zones geogràfiques del país. Cada regió ha sabut transmetre les característiques pròpies al producte. Un bon exemple el trobem en les catifes que es fan a la zona de L’Alt Atles, gruixudes i amb llana d’ovella per resistir les baixes temperatures dels hiverns de la serralada. Sens dubte, les catifes constitueixen una important entrada de divises pel país.
Per descansar després de la intensa visita, un dels millors llocs és el Cafè Clock, situat a un estret carreró al costat de Bou Inania. Aquest local que acull concerts, és freqüentat sobretot per turistes que gaudeixen de la seva terrassa amb vistes, enmig d’un ambient molt europeu.
Si ens allunyem una mica del centre de la medina, just al seu extrem nord, observarem Bab Guissa , al costat da la mesquita que té el seu mateix nom. Aquí s’hi arriba caminant des dels socs seguint la ruta de color verd. Els amants de la fotografia trobaran un bon lloc per fer fotos panoràmiques de la ciutat. Des d’aquí en pocs minuts s’arriba a un turó, al costat del cementiri, des del qual s’obtenen les millors vistes panoràmiques de la població. Una bona referència per arribar en taxi és el l’hotel Palais Jamais que està al costat. Si es dóna aquest nom , cal deixar clar al taxista que no s’està allotjat allà, més que res per evitar que ens engalipin a l’hora de pagar, prenent-nos per rics clients de l’hotel més luxós de Fes. Una de les coses positives d’aquesta part de la medina és que hi arriben pocs turistes, per tant ens podem impregnar millor de la vida cotidiana de dels seus habitants.
 |
| Prop de Bab Guissa es pot passejar per alguns carrers de la part no turística de la medina. |
2 comentaris:
He curiosetjat amb el Google Maps la ciutat de Fes... com comentes, crec que ha de ser difícil orientar-se pels seus carrers. Per buscar un punt de referència al mapa, el Cafè Clock serveix i així es pot veure des de l'aire un lloc proper que suposo que deu esser per curtir (o tintar potser) la pell.
Per cert, l'altre dia sentia per tv un tema que comentes al teu bloc. Els "problemes" que tenen els orientals (musulmans i asiàtics bàsicament) per compaginar la dicotomia entre les seves tradicions i la modernitat (constant occidentalització de les respectives societats). Tema interessant... per exemple a vegades, no tenen res en comú una avia i una neta: i altres les netes són més estrictes que les mares. No ser si això també deu passar pel Marroc, ¿?
Tinc una pregunta a fer-te, on trobes un guia de confiança per anar d'un punt a un altre de Fes o per altres zones?
Hola Josep,
doncs com bé dius, és molt difícil orientar-se per la laberíntica medina de Fes. Com a molt, es poden prendre com a referència alguns carrers una mica més amples i llocs com el cafè Clock, local bohemi molt recomanable, i un clàssic pels turistes que visiten la ciutat. Segurament, allò que comentes que vas observar a prop del Clock seria una curtidoria, ja que n'hi ha moltes.
Per altra banda, la dicotomia en la qual sembla instalada el país és un bon exemple per copsar les dues velocitats a les quals camina el Marroc: modernitat i occidentalizació per una banda i tradició per l'altra. Pel que he pogut observar,en general la gent jove cada vegada és més occidental, però tenint en compte les limitacions que una societat tradicional com la marroquina imposa. També és veritat que tot sovint això va per barris, i en general és a les grans ciutats com Rabat o Casablanca
on la modernització és més evident.
Pel que fa a la teva pregunta respecte als guies, t'haig de dir que de guies n'hi d'oficials i de clandestins. La diferència bàsica és el preu , ja que un guia clandestí sempre és més barat i no necessàriament pitjor. El guia de Fes era clandestí i la visita va ser força satisfactòria. A llocs turístics com a Fes, pràcticament a cada cantonada et trobaràs algú oferint els seus serveis.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada