 |
| Sant Felip Neri |
Tal com li havia promès al meu amic Josep , http://geobiocat.blogspot.com.es/ , aquesta vegada vem retrobar-nos per fer un cafè amb llet al costat d’uns tros de muralla de Barcino.
Hi ha racons amagats a Barcelona, on tothom hauria d’evadir-se de tantt en tant. Són llocs que malgrat ser a Ciutat Vella, destaquen per la seva sorprenent tranquilitat. Un bon exemple és la Plaça de Sant Felip Neri, un d’aquells indrets que hom diria que no poguessin existir , al costat del rebombori de la Plaça de la Catedral i a pocs minuts de la Plaça Sant Jaume.
Aquesta plaça és va fer tristament famosa l’hivern de 1938, quan els bombardejos de l’aviació italiana van provocar una quarentena de morts i altres ferits de diversa consideració. Les marques de la metralla encara es podem contemplar avui dia a la façana de l’església que dóna nom a la Plaça. A més, una placa ens recorda les víctimes. Aquesta plaça, té dues rutes d’entrada , la més directa des de la Catedral ens fa passar per sota d’un arc, i l’altra és la del carrer Sant Felip Neri que provè del call jueu. Cal aturar-se i sentir el brogit de la font central, per adonar-se’n de la tranquilitat que després de la sortida dels nens de l’escola , es repira en l’ambient. No sé si són les marques de la metralla o l’eterna melodia de l’aigua, però pocs llocs a la ciutat em transporten en el temps com aquest.
 |
| Marques de metralla a la façana de l'església |
Deixant enrere la històrica plaça, podem aprofitar per endinsar-nos al barri jueu. Des d’aquí ens podem dirigir al carrer dels Banys Nous i visitar l’antiga granja 1872, una joia pels amants del bon cafè, la historia i el Jazz. Visitar aquest històric local és una experiencia que obre els sentits. Quan s’arriba , és té la sensació d’entrar a una Barcelona desapareguda, la ciutat dels locals emblemàtics que han anat desapareixent amb el pas dels anys. Aquests locals formen part dels llocs que han donat una personalitat pròpia a la ciutat.
 |
| Fer un cafè i tocar la muralla romana és possible. |
La peculiaritat del local és que permet seure a una taula i (literalment) tocar una muralla d’època romana. Això em fa pensar sobre quants trams de muralla rumana no es descobriran mai, enterrats sota tones d’altres construccions. La zona de la muralla es trova al fons de local a l’esquerra. És una bona manera de passar la tarda, deixant fluir les conveses a ritme de jazz. L’especialitat del local són el xurros, tot i que els amants del bon café també hi trobaran una bona selecció per degustar.
2 comentaris:
Racons de Barcelona tranquils i cèntrics, això caldrà preservar-ho de les riuades de turistes. A vegades més val no publicitar-ho massa. jejeje
A Europa això ja passa. Aixeques una pedra o fas un túnel i et trobes amb restes arqueològiques de segles passats. Et recomano que consultis la revista National Geographic de l'abril crec. Ara estan ampliant els túnels del metro de Londres i en les excavacions en trobar restes pre i post romàniques, de l'edat mitjana, etc. Mira, això també ha passat amb el mercat del Born o l'estació de la Sagrera a ca nostra.
Tinc pendent anar a un lloc ... A la pròxima podriem anar a visitar els antiaeris del Turó de la Rovira i ja fem un cafè per aquella zona, ;)
Hola Josep,
ben cert això que expliques del metro. Ser enginyer i treballar, per exemple, al metro de Roma ha de ser l'ofici més frustant del món. Cada vegada que es vol fer una millora, es topa amb alguna resta de la ciutat clàssica.
El turó de la Rovira és un lloc imprescindible i encara no hi he anat. Un dels molts defectes que tinc és que em despreocupo de visitat els llocs imprescindibles de la meva pròpia ciutat. Espero, la propera vegada que quedem, canviar l'estrés de Ciutat Vella, per les bones vistes des de les bateries de la Rovira.
Publica un comentari a l'entrada