MARROC 2014. RETRATS DES DE LA MIL.LENÀRIA MEDINA DE FES (English version soon)

Després d’haver estat caminant sense rumb aparent, L’ayoub s’acosta i el preu es pacta ràpidament. Deu minuts més tard d’haver començat a caminar per la Medina, la lògica s’imposa: sense un guia no ens en sortirem. La mil.lènia medina, la més gran del Marroc, és un laberint de carrers, carrerons sense sortida, places i tota mena de racons els quals són impossibles de recórrer sense algú que els conegui. No es tracta del fet que per descobrir algun indret especial i diferent el turista s’hagi de deixar guiar. Un guia és imprescindible fins i tot per arribar a gairebé la totalitat dels punts d’interès, com els curtidors o la Madrassa. En aquest cas, el mapa s’ha de quedar a la motxilla, i és que no hi ha mapa al món que pugui representar més de 9000 carrers, la majoria d’ells tan estrets que els rajos de l’astre rei mai arriben a tocar terra. Aquesta gegantina medina constitueix en sí mateixa el monument més important de Fes. Podríem definir-la com un gran museu a l’aire lliure on perviu el Marroc més ancestral i tradicional. Això vol dir que aquí hi ha molta tradició, i autenticitat però també molta necessitat. La pobresa és palpable a molts racons i també forma part de la vida quotidiana de Fes.

Una de les artèries de la Medina.

Els socs

Bab Boujloud és el punt de referència per a qualsevol visitant que s’endinsi a la medina. Situada al darrera de la plaça homònima, és el punt d’entrada clàssic a Fes -El- Badi. Just davant de la porta, en algun dels nombrosos cafès, l’ambient que és palpa és una mica més sòrdid que en d’altres ciutats marroquines. Aquesta és la porta entre el món més modern de la ciutat nova i l’altre món de la vella medina. És la separació entre dos móns: el modern i el tradicional, potser un bon exemple de la dicotomia entre modernització i tradició en la qual sembla instalada el país. Passada la porta comença la veritable Fes: els socs, l’aclaparament, la brutícia i el caos. Des d’aquí, a esquerra o dreta, podem dirigir-nos a dos carrers principals que ens apropen als principals punts d’interès. Al carrer trobem uns panells informatius amb les rutes que es poden fer per la medina, representades en diferents colors. Les que tenen més interès pels visitants són la vermella i la blava, encara que tractant-se d’una Medina tan gran , nomès servirà per fer un recorregut pels seus carrers principals.
Pel que fa als punts d’interès, destaquen l’escola corànica o Bou Inania , molt massificada de turistes, i els curtidors. Aquesta última visita és probablement una de les imprescindibles de Fes però les curtidories són impossibles de trobar sense un guia local, ja que es troben localitzades en carrers estrets i sense massa senyalització. Per veure homes submergits en la dura tasca de treballar la pell, s’ha d’accedir a alguna de les moltes terrasses privades de les mateixes curtidories, el que implica passejar-se per un local sobrecarregat de peces de pell i impregnar-se de la seva olor tan característica.

Un altre punt d’interès, és alguna de les nombroses botigues que venen catifes. Aquí l’explicació és amenitzada amb un té de benvinguda, i és que no hi ha venda o negoci al Marroc que no tingui el té com a protagonista. De catifes n’hi ha tantes com zones geogràfiques del país. Cada regió ha sabut transmetre les característiques pròpies al producte. Un bon exemple el trobem en les catifes que es fan a la zona de L’Alt Atles, gruixudes i amb llana d’ovella per resistir les baixes temperatures dels hiverns de la serralada. Sens dubte, les catifes constitueixen una important entrada de divises pel país.

Per descansar després de la intensa visita, un dels millors llocs és el Cafè Clock, situat a un estret carreró al costat de Bou Inania. Aquest local que acull concerts, és freqüentat sobretot per turistes que gaudeixen de la seva terrassa amb vistes, enmig d’un ambient molt europeu.

Si ens allunyem una mica del centre de la medina, just al seu extrem nord, observarem Bab Guissa , al costat da la mesquita que té el seu mateix nom. Aquí s’hi arriba caminant des dels socs seguint la ruta de color verd. Els amants de la fotografia trobaran un bon lloc per fer fotos panoràmiques de la ciutat. Des d’aquí en pocs minuts s’arriba a un turó, al costat del cementiri, des del qual s’obtenen les millors vistes panoràmiques de la població. Una bona referència per arribar en taxi és el l’hotel Palais Jamais que està al costat. Si es dóna aquest nom , cal deixar clar al taxista que no s’està allotjat allà, més que res per evitar que ens engalipin a l’hora de pagar, prenent-nos per rics clients de l’hotel més luxós de Fes. Una de les coses positives d’aquesta part de la medina és que hi arriben pocs turistes, per tant ens podem impregnar millor de la vida cotidiana de dels seus habitants.

　

　


Prop de Bab Guissa es pot passejar per alguns carrers de la part no turística de la medina.

　

　

　

　

　

　

MARROC 2013. OURIKA: ARRIBANT A L'ALT ATLES( English version soon)

La serralada de l’Atlas, el gran sistema muntanyós africà, s’allarga des del sud del Marroc fins a Tunísia. Al Marroc és on té més extensió, establint-se una clara distinció entre tres macissos: Atles Mig , Alt Atles i Antiatles. És a l’Alt Atles on trobem els pics més alts del país, com el Toubkal (4165m).
Veient la serralada des de Marràqueix ja ens queda clar que ens trobem davant el gran massís marroquí. A diferència del suau relleu de L’Atles mig, l’alt Atles es presenta com una paret molt més abrupte, que es fa respectar des de la distància.
Situada a uns 40 quilòmetres de Marràqueix, la Vall del riu Ourika és una excel.lent excursió d’un dia des de la ciutat vermella. Per unes hores canviarem el caos i mode de vida de la ciutat marratxí per la tranquilitat dels boscos de pins i salts d’aigua de l’Atles.

La carretera d’accés des de Marràqueix, i una vegada comencem a enfilar les primeres estribacions de la serralada, ens permet contemplar des de la distància algunes originals Kasbahs. Els seus habitants són d’orígen berber, el mode de vida dels quals ha canviat molt poc en segles. Als fons s’entreveuen els primers boscos de pins. Pujant per la carretera i segunit el riu, el paisatge es tornarà més verd. Uns quilòmetres més enllà veurem a la dreta el rètol de l’estació d’esquí d’Oukameiden, que ens recorda que al país també hi ha practicants d’esports d’hivern.
A mig camí podem aturar-nos i fer una petita passejada en camell, comprar a una botiga de plantes medicinals o visitar una casa berber. Aquesta visita serveix per adonar-nos de l’auster mode de vida que tenen els habitants d’aquesta vall.
Una mica més arriscat és passar pel pont de fusta que creu el riu, encara que l’atreviment val la pena ja que des d’aquí es podrà fer una bona fotografia del riu i la vall.
Com més estreta es fa la vall, més comencen a proliferar els restaurant i bars amb les terrasses literalment al riu. Una bona manera de lluitar contra la calor es dinar a un lloc on es puguin tenir els peus remullats. Aquestes curioses terrasses formen part del paisatge i li donen un aire pintoresc a l’indret.

La zona és un lloc d’esbarjo i descans pels milers de famílies marroquines que passen els dies d’estiu aquí, extenent les seves catifes a la riba del riu. Al costat del riu, comença un camí que ens portarà fins a un salt d’aigua. És aquest un camí decorat paradetes i venedors ambulants a banda i banda, ens trobem al Marroc i qualsevol lloc és adient per la venda.

　

MEKNESS I LES SEVES PORTES (English version soon)

Aquesta ciutat, situada a una hora en bus de Fez, és una de les quatre ciutats imperials del Marroc, honor només reservat a la pròpia Mekness, Fes, Marrakech i Rabat. A diferència de la inabastable zona antiga de la veïna Fes, la medina de Mekness és molt més agraïda amb el turista. Les seves proporcions són més assequibles i tot és menys caòtic. El caos es percep, però a una escala més reduïda. De fet, hom diria que tot és menys que: la medina és més petita que la de Fez o Marrakech, el trànsit és caòtic però menys que altres llocs, fins i tot la plaça Lahdim podria ser una petita Jemma el Fna, encara que arquitectònicament la petita Jemma el Fna de Mekness destaca molt més. Si Jemma el Fna no té cap interès arquitectònic, la plaça Lahdim té l’honor d’extendre’s des de la porta més gran del Marroc (Bab Mansour) fins a una part de les muralles de l’antiga medina. Només la visió de la porta, ja fa que sigui imprescindible la seva visita. Curiosament, aquesta porta sempre romant tancada, i l’accés a la ciutat imperial s’ha de fer des d’una entrada lateral.








Bab Mansour. Sorprèn que la porta més gran del Marroc estigui permanentment tancada. Tot i això , aquest fet tampoc resta  encant al monument.

 

La plaça Lahdim és el centre neuràlgic de la ciutat, punt d’inici obligat de qualsevol recorregut per la medina. Durant el dia,  l’absència d’ombra fa que no sigui un lloc massa falaguer, sobretot a ple estiu. És al capvespre, quan la plaça es transforma i tot comença a cobrar vida. Seran inevitables les comparacions amb Jemma el Fna, els malabaristes, els venedors ambulants, els encantadors de serps... però amb una diferència substancial, aquí tot és més tranquil, i l’activitat s’acaba aviat. Malgrat això, si s’ha visitat abans Marrakech i la seva famosa plaça, no ens podrem treure del damunt una extranya sensació de deja-vu. L’espectacle es pot contemplar des d’alguna de les nombroses terrasses situades a la mateixa plaça o des de les terrasses panoràmiques dels restaurants.

La Plaça Lahdim. Punt de trobada d'autòctons i foranis.

 



Bab Khemis

Just darrera de Bab Mansour, s’erigeix la ciutat imperial, amb el mausoleu de Mulay Idriss com a monument més destacat. Des d’aquí pot començar un original recorregut que seguint les muralles ens portarà als graners reials i al llac Agdal. Aquest recorregut es fa rodejant el palau reial, el que permet veure cada pocs metres els guàrdies custodiant-lo. A més, es poden observar unes quantes portes d’allò més fotogèniques. D e fet, una de les coses que més sorprenent de la ciutat, és gran quantitat de portes que trobem. Durant quilòmetres i quilòmetres d’inacabables muralles, podem contemplar moltes portes, destacant Bab Mansour i Bab Khemis, que dóna entrada al barri jueu, o Bab Berdaine que és la menys fotografiada de les tres, situada a la part no turística de la Medina, però igualment recomanable.

La Madrassa

Com no podia ser de cap altra manera, en una ciutat que presumeix d’imperial, trobem l’escola corànica. Aquesta edificació situada al ben mig dels socs, s’erigeix orgullosa al cor de la medina, com a lloc d’aprenentatge de l’alcorà. Destaca, sobretot per la seva elegant austeritat, i permetre l’accés als pisos superiors, el que perment adonar-nos de l’extrema austeritat i la senzillesa de les cambres que albergaven els estudiants.

Finalment, cal esmentar les excel.lents comunicacions de les quals gaudeix la ciutat. És una ciutat molt ben comunicada amb les gran ciutats marroquines per ferrocarril o autobús. Amés, l’aeroport de Fes es troba ben a menys d’una hora de trajecte, amb la qual cosa no hi ha cap excusa per anar al Marroc i visitar Mekness..