29/9/17

TRESCANT PER LA VALL DE NÚRIA: UN TOMB PER LA GEOGRAFIA I LA HISTÒRIA DE LA VALL



Ja fa uns quants anys, vaig decidir passar uns dies a Vall de Núria. És un lloc on qualsevol urbanita hauria d’evadir-se alguns dies a l’any, per poder recuperar la pau i tranquilitat que a vegades sembla que es perd a la gran ciutat.

Primer dia: la pujada

Malgrat el cremallera és una bona opció per arribar a la Vall, decideixo pujar per l’antic camí de Queralbs. Aquesta ascensió, perment anar tastant l’essència nurienca poc a poc. Primer es deixen de banda les últimes cases de Queralbs i després la única font de tot el recorregut, en un terreny ombrívol on l’excursionista trobarà l’alleujament els dies de més calor. A partir d’aquí, comença la part més interesant de l’ascensió, i veurem com amb l’alçada, la vegetació va canviant i la vall s’anirà fent cada vegada més estreta.

La part més interesant del recorregut arriba al final, quan es fa en paral.lel al riu de Núria i travessen un bosc típic d’alta muntanya.

Finalment, després de 2,5 hores de caminar vaig arribo  a un petit replà, on surt el camí de Fontalba i és de d’aquí on poden obtenir una de les estampes més típiques de la vall: el llac i al fons el monestir i les muntanyes, en el meu cas ja amb l’ombra de l’horabaixa que ja es comença a allargar per la vall. Sens dubte la foto s’hauria de quedar eternarment al calaix de les fotos que més aprecio.

Núria entre la boira

Fins i tot a ple estiu, com a conseqüència de la gran alçada, la fresca es comença a notar ben aviat. Una bona opció és refugiar-se a la cabana dels pastors o a l’edific principal, veient les exposicions que hi ha.

Per a un viatger solitari, la vall de Núria ofereix un petit camping amb els serveis bàsics per passar-hi la nit. Un servei inclós en el preu és el so de l’aigua del riu amb la seva eterna cançó.

Segon dia: el dia del Noucreus

Sense massa pressa per començar el dia, i amb una boira amenaçadora que es deixava veure a les parts altes de les muntanyes, decideixo  que arribaré  al pic de Noucreus i , si la boira m’ho permet, serà molt agradable creuar la línia fronterera i passejar per alguns dels estanys de Carançà.


Cim de Noucreus


L’excursió será la meva manera d’honorar al nou excursionistes del Vallespir que van morir en aquest indret.
L’inici de l’excursió, el trobem darrera de la casa que antigament feu les funcions de quarter de la Guàrdia Civil. Hem de creuar el riu i durant uns metres ascendim per la pista d’esquí. Després deixem la pista a la dreta i iniciem el recorregut, per un camí que és compartir amb excursionistes que van al pic de Noufonts.
 
Davant l’esclat de natura del camí de Queralbs, potser l’ascensió al Noucreus pot resultar una mica decepcionant, ja que a causa de la gran alçada, deixem els boscos per passar a les herbes, prat alpí i a la part final del recorregut el níquels.  És en aquest punt on hem de demostrar les nostres habilitats com a excursionistes, ja que el camí és converteix en una incòmoda tartera, on els únics signes de civilització són les traces dels que han passat abans.



Pic de l'infern

Quan arribo, la boira no em deixa gaudir del paisatge. En  un dia assolellat, la vista ha de ser espectacular: a una banda el puigmal, i a l’altra el pic de l’infern i les muntanyes que el rodejen.

Malgrat la boira i en un acte que anys després qualificaria del tot insconcient, decideixo anar a veure l’estany Blau, el més proper a on estic i el que està situat a més alçada. La baixada, resulta ser més plàcida del que m’esperava.L’estany blau, és el menys viu dels estanys, no hi ha cap arbre ni signe de vida vegetal aparent, encara que hi creixen algunes herbes.



Estany Blau de Carançà

Una mica més avall es veu el segon estany però amb l’amenaça permanent de la boira ara sí decideixo recular i tornar cap a Núria.

Tarda plàcida passejant per l’estany

Després de la caminada del matí, la tarda és bon moment per gaudir d’una passejada tranquila al voltant del llac. M’arribo fins a la presa, que ens recorda que el llac és artificial, encara que serveix de tribut al gran estany natural que hi ha haver aquí en èpoques prehistòriques. Des d’aquí tenim una visió de postal, amb l’embarcador i la Font i ermita de Sant Gil.

Tercer dia: el dia del Puigmal

Ha arribat el gran dia. La pujada al Puigmal és com el bateig de l’excursionisme català. El camí surt del final del telesquí de debutants, el que està el paral.lel al riu i al costat de la zona d’acampada. Uns metres més enllà, ens trobem el rètol que ens indica el camí. A partir d’aquí el camí i un rierol serán companys inseparables fins els últims metres de l’ascensió.

La pujada no representa cap dificultat técnica. Només al final es complica una mica, a causa de la tartera, encara que els milers d’excursionistes que han passat abans han format un camí que facilita molt l’ascensió.

Més que un pic, el Puigmal és una mola que en dies de molta afluencia pot concentrar desenes de persones. Quan sóc dalt, quedo impresionat d’un grup de ciclistes que, per la part francesa han fet el cim amb bicicletes de muntanya.


El Puigmal. 2913 metres


Avui sí que fa un dia clar i des d’aquí la visió s’extent per la Cerdanya francesa, la vila de Font-Romeu i més enllà els pics francesos del Peric, Petit Peric i Carlit.

De sobte, el vent comença a bufar fort, i els excursionistes s’han fet fonedisos muntanya avall. Això em recorda que a l'alta muntanya el temps pot canviar en minuts i no convè quedar-se als cims més temps del necessari.

Quart dia: Arqueologia dels esport d’hivern o un passeig per la història

Després de l’ascensió al puigmal, no tinc esma per matinar i decideixo passar el dia d’avui localitzan vestigis d’antics remuntadors de l’estació d’esquí.

Que jo conegui, hi havia tres remuntadors que avui dia no existeixen: l’antic funicular, el telesquí del pic de l’àliga i l’antic telesquí que sortia de darrera l’alberg. De tots ells només queden vestigis del telesquí pic de l’àliga, i decideixo veure què és el que queda. Per iniciar aquest passeig per la història pujo a peu fins a l’alberg Pic de l’àliga, i des d'aquí enfilo des de la pista d’esquí cap al pic. Uns metres més enllà observo unes pilones separades per uns metres que formen una línia recta. Cal afegir que la vegetació ha fet la seva funció i costa una mica veure el formigó. Sens dubte, antigament els telesquís es feien d’una altra manera i era necessària una gran base de fomigó per sostenir el pes de les pilones, avui dia desaparegudes.

Vaig pujant, cada vegadaem costa més seguir el traçat, a causa de l’inclinació del terreny i de la vegetació que ha anat envaint el seu espai natural. Fnalment, arribo al final, i aquí hi ha una gran base de formigó que deuria servir per allotjar la part final del telesquí. Des d’aquí,observo uns metres més avall el punt final de l’actual telecadira, i constato que antigament la cota alta de l’estació estava unes desenes de metres per sobre.

El comiat

Després d’una nit ventosa, on per moments em pensava que la tenda se’m cauria a sobre decideixo enfilar, tranquilament el camí de Queralbs.

Tinc una cosa clara, tornaré a vall de Núria a omplir-me els sentits.


Fins aviat!

24/8/17

EUSKAL HERRIA O TOT A PROP TEU //EUSKAL HERRIA OR EVERYWHERE NEAR YOU




Al País Basc tot és a prop. La platja no està lluny del camp.
Relaxa't, pren-t'ho amb calma i ves a Zumaia. Admiraràs l'ermita de St. Telmo, a un penya-segat que cau al mar. La visió des d'aqui és espectacular. L'ermita es troba a 10 minuts del centre de la vila.

In the Basque Country everywhere is near. The beach is not far away from the countryside. 
Relax, take it easy and go to Zumaia. You will admire the St. Telmo Church, on a cliff falling to the sea. The view from here is stunning.The church is 10 minutes away from the village centre. 






21/5/16

BERLÍN I LA TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI URBÀ: TRES EXEMPLES




Durant la meva última visita a Berlín, vaig poder copsar com, més enllà de la seva agitada història durant el segle XX, la ciutat ha sabut reinventar-se i fer-se atractiva als seus habitants i als nombrosos turistes que la visiten. La sensació és trovar-se en una ciutat en constant canvi i que ha sabut transformar-se respectant el seu passat.
Els dos factors que van  alterar més la fisonomia de la ciutat durant el segle XX van ser:  els bombardejos aliats durant la Segona Guerra mundial i la construcció/caiguda  del mur. Després de veure com va quedar la ciutat, després de la Segona Guerra mundial, es fa difícil entendre com va poder renèixer de les seves cendres.  Hi ha tres llocs que són un bon exemple de reinvenció d’espais urbans. Un d’ells després de la SGM, i els altres dos, molt més recents, després de la caiguda del mur. Aquests espais són: East Side Gallery, Postdamer Platz i l’església memorial Kaiser Wilhelm.

EAST  SIDE GALLERY
Durant gairebé tres dècades,  el mur de Berlín va aïllar el Berlín occidental de la resta de la ciutat, fins a la seva caiguda, l’any 1989. A partir de llavors, va començar el veritable desenvolupament de la ciutat, especialment d’aquelles parts que havien format part de la zona sota influència soviética.
27 anys més tard, el mur és història i la ciutat poc té a veure amb aquella població dividida i deprimida. El nou Berlín, ha emergit amb força i el record del seu passat no ha impedit que el seu desenvolupament l’hagi fet una ciutat dinámica i atractiva. Avui dia, poques són les restes del mur que queden dempeus. La majoria es troben aïllades, sense continuitat i passen desaparcebudes entre l’enrenou diari  d’una ciutat dinàmica. L’excepció a aquesta desaparició del mur, la trobem en la East Side Gallery, el tram de mur més llarg conservat, que s’ha erigit en la galeria d’art a l’aire lliure més gran del món. Els mur s’alça al llarg d’1,5 kms., amb un doble mur conservat tan sols en alguns trams, a la riba del riu Spree. Tot el recorregut es trova ple de grafitis i dibuixos, alguns dels quals han estat tema de moltes converses, com per exemple el dibuix del petó entre Honecker i Breznev. Destaca també una curiosa fusió entre les banderes israeliana i alemanya.  Fa uns anys es va fer una retauració de les pintures, però això no ha evitat la bretoleria d’alguns que s’han dedicat a embrutar novament les parets.
Aquest tram de mur és un bon exemple de com un llegat del passat s’ha conservat i s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre per aquells que visiten la ciutat.

POSTDAMER PLATZ

Si hi ha un lloc que té uns abans i un després amb la caiguda del mur, aquest és  Postdamer Platz. Aquest indret ha deixat de ser un espai  deprimit i abandonat al costat del mur i al marge de la ciutat , per constituir-se com  un referent de la  nova centralitat berlinesa , amb edificis de nova cosntrucció i zones d’oficines, sense cap rastre del seu passat.  Destaca, per sobre d’altres el Sonny center, un edifici amb una cúpula, on es projecten llums de diferents colors.  Sembla que aquest indret és un dels favorits dels berlinesos per passejar.  

MEMORIAL KAISER WILHELM

Conegut popularment com el Memorial per la pau I la reconciliació, aquesta església ha esdevingut un símbol de pau. Els bombardejos aliats, de la IIGM van deixar pràcticament reduïda a runes aquesta església. La seva torre va quedar dempeus, tot i que l’estructura quedà molt malmesa i la part superior completament escapçada.  Una vegada va acabar la guerra es va plantejar la necessitat de reconstruir el temple i es van presentar diferents projectes, des dels que plantejaven la reconstrucció fins als que pretenien edificar un nou temple. Finalment es va optar per un projecte que conservaria la part no destruïda i edificaria un nou temple amb una nova torre al costat.

El monument conservat es pot visitar i dintre hi ha una interesant exposició sobre els diferents projectes de reconstrucció que es van presentar.

7/5/16

SEGELL TURÍSTIC A ANDORRA/ TOURISTIC STAMP IN ANDORRA

Andorra és un bonic país enmig dels Pirineus. Té dues fronteres oficials: La Farga de Moles i El Pas de la Casa. Encara que el país no forma part de l'espai Schengen, el passaport no és necessari per accedir-hi, com passa a d'altres països que tampoc formen part de Schengen. Per aquells que venen de països de fora de Schengen, el passaport no cal ja que l'única manera d'accedir-hi és mitjançant un territori Schengen. 

Andorra is a nice country in the middle of the Pirinees. The country has two official borders: Farga de Moles and Pas de la Casa. Although the country does not belong to Schengen area, passport is not necessary to enter their borders, like many others non-Schengen countries. For those coming from non-Schengen areas, passport is not needed, as the only way to visit the country is from Schengen countries.

La policia de duanes no disposa de segell fronterer, però hi ha una altra opció per segellar el nostre passaport. Disposen d'un segell turístic. Els policies els posaran amablement si se'ls hi demana a la frontera. Tan sols s'haurà de preguntar i tindrem el nostre passaport segellat  de franc.

Border police does not have border stamps,  but there is another option to get your passport stamped. The have a touristic stamp. They will kindly put the stamp on request, at the border. It is just ask and get it for free.

Aquest segell, representa els colors de la bandera andorrana. És l'únic lloc al món on es pot aconseguir un segell escrit en català.


This stamp represents the three colours of the Andorra flag. It is a nice stamps and the only place in the world where you can get a stamp written in catalan.

25/4/16

TARDA DE CAFÈ ENTRE SANT FELIP NERI I LA MURALLA ROMANA


Sant Felip Neri


Tal com li havia promès al meu amic Josep , http://geobiocat.blogspot.com.es/ , aquesta vegada vem retrobar-nos per fer un cafè amb llet al costat d’uns tros de muralla de Barcino.
  
Hi ha racons amagats a Barcelona, on tothom hauria d’evadir-se de tantt en tant. Són llocs  que malgrat ser a Ciutat Vella, destaquen per la seva sorprenent tranquilitat. Un bon exemple és la Plaça de Sant Felip Neri, un d’aquells indrets que hom diria que no poguessin existir  ,  al costat del rebombori de  la Plaça de la Catedral i a pocs minuts de la Plaça Sant Jaume.
Aquesta plaça és va fer tristament famosa l’hivern de 1938, quan els bombardejos de l’aviació italiana van provocar una quarentena de morts i altres ferits de diversa consideració. Les marques de la metralla encara es podem contemplar avui dia a la façana de l’església que dóna nom a la Plaça. A més, una placa ens recorda les víctimes.  Aquesta plaça, té dues rutes d’entrada , la més directa des de la Catedral ens fa passar per sota d’un arc, i l’altra és la del carrer Sant Felip Neri que provè del call jueu. Cal aturar-se i sentir el brogit de la font central, per adonar-se’n de la tranquilitat que després de la sortida dels nens de l’escola , es repira en l’ambient. No sé si són les marques de la metralla o l’eterna melodia de l’aigua, però pocs llocs a la ciutat em  transporten en el temps com aquest.  


Marques de metralla a la façana de l'església

Deixant enrere la històrica plaça, podem aprofitar per endinsar-nos al barri jueu. Des d’aquí ens podem dirigir al carrer dels Banys Nous i visitar l’antiga granja 1872, una joia pels amants del bon cafè, la historia i el Jazz. Visitar aquest històric  local és una experiencia que obre els sentits. Quan s’arriba , és té la sensació d’entrar a una Barcelona desapareguda, la ciutat dels locals emblemàtics que han anat desapareixent amb el pas dels anys. Aquests locals formen part dels llocs que han donat una personalitat pròpia a la ciutat.

Fer  un cafè i tocar la muralla romana és possible.

La peculiaritat del local és que permet seure a una taula i (literalment) tocar una muralla d’època romana. Això em fa pensar sobre quants trams de muralla rumana no es descobriran mai, enterrats sota tones d’altres construccions. La zona de la muralla es trova al fons de local a l’esquerra.  És una bona manera de passar la tarda, deixant fluir les conveses a ritme de jazz. L’especialitat del local són el xurros, tot i que els amants del bon café també hi trobaran una bona selecció per degustar. 

19/3/16

PRIMERA LLIÇÓ A JERUSALEM: MAI MÉS CAMINARÉ AMB LES MANS A LES BUTXAQUES! / JERUSALEM’S FIRST LESSON: WALKING WITH HANDS IN MY POCKETS NEVER AGAIN!



Tel Aviv no és Jerusalem. Mentre que  a Tel Aviv els dies semblen passar d'una manera més relaxada, la vida a Jerusalem no és tan fàcil. La policia i l'exèrcit es troben a tot arreu i ningú sap quan es pot desencadenar un conflicte. Jo mateix, vaig poder comprobar com de difícil és la situació actualment. 

Tel Aviv is not Jerusalem. While in Tel Aviv the days  seem to pass in a more relaxed way, life in Jerusalem is not so easy. Police and army are everywhere and nobody knows when a conflict can start. I could check myself how difficult the current situation is.

Em dirigia cap a l'entrada principal de la Torre de David, no caminava lent ja que s'apropava l'hora de tancament. De sobte, un policia va venir i d'una manera una mica ruda em va preguntar : "Què portes a les butxaques?"Un ganivet?". "Drogues?" Evidentment, portar això durant el meu primer viatge a Jerusalem no hagués estat una bona idea. Afortudament, les meves butxaques estaven buides i mentre els seus companys ens dirigien cap a nosaltres, va entendre que jo era només un turista sense intenció de fer mal a ningú.  Evidentment, viatjar amb una companyia femenina pot ajudar en certes situacions. 

I was heading to  David Tower main entrance,  not walking slowly because closing time came soon.  Suddenly, a police came to me and in a very rude way asked me: “What do you have in your pockets?  A weapon?  A knife?  Drugs?”  Of course, carrying  all this would not be a good idea in my first travel to  Jerusalem. Luckily my pockets were empty and while his colleagues were arriving, He understood that I was just a tourist without intention of causing harm.  Of course, travelling with a female company can help me in certain situations.

Quan vem entrar, i durant l'estona que estàvem gaudint de La Torre de David, vaig estar pensant sobre què podia ser el que havia provocat que aquell policia reaccionés d'aquella manera. Com he comentat abans, Jerusalem ha patit massa violència i llavors vaig recordar que, a vegades, camino amb les mans a les butxaques i ho vaig entendre tot. Una persona caminant ràpidament amb les mans a les butxaques cap a  un monument es sospitós. Mai ho oblidaré i d'ara en endavant no ho tornaré a fer a Jerusalem..

Once inside, when enjoying the Tower of David I was thinking about why that police reacted in such a rude way. As referred above, Jerusalem is a city in permanent conflict and had suffered too much from violence. While thinking about this I realized that sometimes I use to walk with my hands in pockets and I understood everything. A person walking quickly with hands in pockets heading to an important monument is suspicious. I will never forget that and never again I will do it in Jerusalem.

4/12/15

SEGELLAR EL PASSAPORT A BERLÍN/ GET YOUR PASSPORT STAMPED IN BERLIN

 No m'agrada l'espai Schengen. Malgrat tots els avantages de viatjar sense creuar cap frontera, això té com a conseqüència  una manca de segells al passaport quan es visiten la majoria de països europeus. Un passaport en blanc és l'enemic del viatger. La solució és visitar la resta del món, però quan això no és possible hi ha quelcom que podem fer per tenir alguns segells extres al nostre passaport, sense deixar l'espai Schengen.

 I do not like Schengen area. Although all the advantages of travelling without borders, it means lack of passport stamps when visiting most of european countries. A blank passport is an enemy for the traveler. The solution is visiting the rest of the world, but when  this is not possible there is something we can do to get some extra stamps for our passport, without leaving Schengen area.

Una cerca ràpida a internet, ens permet conèixer que hi ha alguns llocs especials a Europa on és possible que ens posin un segell al passaport. No obstant, aquests no són segells fronterers, són simplement un recordatori del lloc on hem estat. En alguns casos. s'ha de pagar un petita quantitat per tenir el segell.

A quick internet searching, let us know that there some special places in Europe where we can get our passport stamped. However, these are not border stamps, it is just a reminder that we have been there. In some cases, a small payment is needed.


 Place/lloc Price/preu
 San marino Tourist office 5 €
 Monaco Tourist office Free of charge/gratuït
 Liechtenstein Tourist office Free of charge/gratuït
 Stonehenge Visitors center Unknown/Desconegut
 Berlin Checkpoint Charlie/East side gallery. Different prices  /preus diferents


ELS MEUS VIATGES/MY TRAVELS

El lloc més interesant a Europa per aconseguir aquests segells turístics és la ciutat de Berlín .Aquests són de  l'època en la qual la ciutat es trobava dividida en quatre àrees diferents: britànica, americana, francesa i soviètica. Hi ha dos llocs destacats on ens poden segellar el passaport: Checkpoint Charlie i East side gallery.

The most interesting place in Europe to get these touristic stamps is the city of Berlin. These are from the time when the city was divided in four different areas: british,american, french and soviet. There are two main places to get this stamps: Checkpoint Charlie  and East side gallery.

Encara que coneixia que això es feia al Checkpoint Charlie, no sabia res respecte la East side gallery, on vaig tenir l'oportunitat d'aconseguir més segells dels esperats. Al Checkpoint Charlie el "oficials fronterers" poden posar sis segells per 5 € , o 12 per 9 €. Alguns d'ells són molt bonics.

Although I knew about Checkpoint Charlie, I knew nothing about East side Gallery, where I could get more stamps than expected. At checkpoint Charlie, the “border officers” can stamp six different stamps for 5, or twelve for 9 €.  Some of them are really nice.

Checkpoint Charlie


Tots els segells que els turistes poden  aconseguir al Checkpoint Charlie, també ens els poden posar a la East side gallery. Sota el meu parer, aquest lloc és molt millor. El preu és de 1 € per cada segell. No obstant, aquí ens poden posar de nous: un de la RDA i l'altre de la Wall House, que són els més elaborats.

All the stamps a tourist can get at chechpoint Charlie, can be stamped at east side gallery too.  In my opinion, this place is much better. The price is 1  € each. However new ones can be stamped here: the stamp from the DDR and the one from  the Wall house. Both are very nice. 

Per tots aquells per als quals un passaport en blanc no és una opció,visitar Berlín serà una bona manera d'aconseguir segells d'una altra època.

For all those who blank passports are not an option, visiting Berlin will be a quick way to get some nice stamps from another time.

7/8/15

ISRAEL 2015. SHALOM TEL AVIV



Tel aviv acostuma a ser la primera parada d'un viatges a Terra Santa, perquè la ciutat està ben conectada en avió amb les principals ciutats europees. El punt d'arribada a la ciutat, pot ser l'estació central de busos, una de les més grans que he vist mai. Abans d'accedir-hi, és obligatori obrir el nostre equipatge abans d'accedir a l'interior, ja que Tel Aviv ha patit terrorisme. A dintre hi ha un centre comercial. Encara que l'edifici va ser inaugurat als anys noranta, el lloc és bastant sòrdid, amb àrees abandonades i gent una mica extranya als voltants.

Tel Aviv is usually the first stop when travelling to Sacred Land, because the city is flight connected with the main european destinations. The arrival point could be the main bus station, one of the biggest I have ever seen. Before going inside, showing our luggage is a must, as Tel Aviv has suffered from terrorism. After that we can see a shopping center. Although the building was opened in the nineties, it looks like very rough, with some abandoned areas and strange people around.

Tel Aviv Central Bus Station

Allunyada dels emplaçaments històrics de Jerusalem, el viatger no trobarà aquí monuments espectaculars o jaciments arqueològics. El que es trobarà és una ciutat moderna, en contrast amb la tradicional Jerusalem, i molts llocs per descobrir. Per visitar la ciutat, n'hi ha prou amb un dia però molt millor si són dos. És un bon lloc per estar-s'hi durant el Sabbath, quan absolutament tot es troba tancat, fins i tot el transport, perquè les normes a Tel Aviv són una mica més laxes i alguns restaurants estan oberts, amb la qual cosa podrem gaudir de la cuina del país, una interesant barreja entre àrab i mediterrània. 

Far away from the historical sites of Jerusalem, the traveler will not find here stunning monuments or archeological sites. What one can find here is a modern city, opposite to the traditional Jerusalem, and lots of places to discover. For visiting the city, one day will be fine but two will be much better. It is a good place for staying during the Sabbath, when absolutely everything, even public transportation, is closed, because the rules here are more relaxed and some restaurants are open to enjoy the country cuisine, an interesting mixture of arabic and mediterranean style.



La primera part de la nostra visita pot començar a Jaffa. Al costat de la moderna Tel Aviv, l'antiga Jaffa té un pintoresc port i un barri bohemi. El lloc és un bon indret per passejar i menjar alguna cosa en algun dels seus nombrosos restaurants. Des del turó, es pot contemplar una bona panoràmica del skyline de Tel aviv. No massa lluny d'aquí, els turistes gaudiran del Flee market. Es tracta d'un mercat d'articles de segona mà on es pot trobar quasevol cosa. No obstant, el mercat no és l'únic punt d'interès, ja que la Clock Tower és el símbol de la vella Jaffa.

The first step in our visit can start at Jaffa. Next to the modern Tel-Aviv, the old Jaffa offers a nice port and a bohemian neighborhood. The area is a good place for strolling around and having something to eat in some of its restaurant. From the hill, the tourist can contemplate a good view of the Tel Aviv skyline. Not far away from Jaffa hill, the tourists are pleased by the Flea market. It is a second hand market where you can buy everything you need. However, the market is not the only point of interest, because the Clock tower is the symbol of the old Jaffa.

Old Jaffa





Seguint el mar, a la dreta hi ha un altre mercat: el Carmel Market. Es troba al costat del barri yemenita, un lloc d'un altre temps. Aquest és un bon punt d'inici per veure la ciutat blanca, cases construïdes seguint l'estil Bahaus, encara que algunes necessiten una urgent rehabilitació.

Following the sea , to the right there is another market: Carmel Market. Next to the yemeni neighborhood, which is a place from another time. This is a good start for seeing the white city, houses built following the Bahaus style. However, rehabilitation in some houses is needed.


Flee Market


Un altre punt d'interès és l'extensa platja. Musulmans i jueus ultraortodoxes tenen les seves platges, on tothom vesteix d'una manera modesta. Deixant de banda aquest fet, podríem trobar-nos a qualsevol lloc d'Europa. La curiositat sobre les platges de Tel Aviv és que sembla que tothom practiui esport, especialment els autòctons que juguem amb les raquetes de platga. Això fa que no sigui fàcil prendre el sol si no s'hi està acostumat, ja que és complicat arribar a l'aigua intentant evitar les partides de raquetes. És diferent però sembla que funciona i aquest jocs produeixen una especial melodia a la platga.


One of its main point of interest is the long beach. Muslims and ultraortodox jews have specific beaches, where everybody is dressed modestly. Apart from this, we could be elsewhere in Europe. The curiosity about Tel Aviv beach is that everybody seems to practice sport here, specially locals who play to rackets. It is not easy the first time sunbathing there, because if you are not used you will reach the water with some difficulty, avoiding the racket games. It is different but it seems to work. These games produce a special soundtrack in the beach. 

Muslims Beach



28/2/15

DEU FOTOS DELS MEUS VIATGES/ TEN PICTURES OF MY TRAVELS






Sintetitzar la  geografia mai és fàcil però és possible.
 Synthesizing the geography never was an easy job but it is possible.




MILANO 2009. Un  cotxe especial. A special car.
CARCASONNE 2010. Retorn al passat. Back to the past.
TOLOUSE 2010. Un mercat nadalenc. A christmas market.
IRELAND 2011.RING OF KERRY. Els penya-segats. The cliffs.
IRELAND 2011. BLACK VALLEY. Enmig del no-res. In the middle of nowhere.
IRELAND 2011.BLACK VALLEY. L'eterna melodia. The eternal melody.
IRELAND 2011. CORK. Una sorpresa al mercat. A surprise in the market.
 STONEHENGE 2012. Intentant entendre els nostres ancestres. Trying to understand our ancestors.
MARRAKECH 2013. Veus des de la plaça. Voices from the square.

MOROCCO 2014.MEKNESS. Una porta. A gate.


MARROC 2014. VOLUBILIS O EL VALOR D'ALLÒ QUE ÉS ANTIC (ENGLISH VERSION SOON)










Tenia moltes ganes d'arribar a Volubilis, ja que això de veure un jaciment romà de dimensions considerables no passa cada dia, per tant era una obligació visitar el jaciment romà més important del nord d'Àfrica.  Aquest indret, conserva en relativament bon estat moltes parts del que en el seu dia fou una important ciutat romana, amb el seu cardus, decumanus, fórum, temple i portes.

Arribar fins aquí no és complicat si s'hi accedeix des de Mekness. Les dues opcions més recomanables pel turista són el bus o el taxi. El bus té l'inconvenient que no ens deixa a la porta del jaciment, sinó que ens deixa a la propera població de Mulay Idriss, Aquesta  és, probablement,  la ciutat més sagrada del Marroc, perquè aquí es troba la tomba de Mulay Idriss I, el fundador de la primera dinastia àrab del país. Tot aquell marroquí musulmà que no tingui diners per pagar-se el peregrinatge a la Meca, haurà de peregrinar fins aquí. 

Des del centre de la població, caldrà caminar els pocs quilòmetres que la separen de Volubilis o agafar un taxi. Si es tria la segona opcíó, gairebé una obligació a l'estiu, es pot negociar amb el mateix taxi la tornada a Mekness.

Després de deixar enrera Mulay Idriss, se'ns presenta davant nostre la gran extensió del jaciment. Un cop pagat el preu de l'entrada,i després de desempallagar-nos d'algun guia una mica més insistent del normal,  podrem iniciar el nostre recorregut per les runes. I dic per les runes perquè literalment es poden trepitjar les pedres. El que en altres països seria motiu d'expulsió immediata del recinte,  al Marroc és la cosa més normal del món.

El primer edifici important que es pot veure, és la casa D'orfeu. Aquí contemplarem un mosàic de dofins que neden entre les onades.

Els dofins de la casa D'orfeu


De les diferents part de la ciutat que encara resten en peu, destaquen la Porta de Tànger, el Capitol, i les Termes de Galienà. El monument més ben conservat és L'arc de Triomf. Construit l'any 217, és el punt inicial del Decumanus Maximus que arriba fins a la Porta de Tànger.









La tranquilitat de l'entorn permet sentir-nos com es deurien sentir els habitants d'aquesta ciutat fa uns 2000 anys. Hi ha pocs llocs al món on ens poguem imaginar tan bé com era la vida a una ciutat romana.

This place, which is very quiet,  makes us feel like the ancient habitants of this city 2000 years ago. There are not many sites in the world where we can  imagine how  the life in a roman city was.


Caminant cap a la Porta de Tànger.