21/5/16

BERLÍN I LA TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI URBÀ: TRES EXEMPLES




Durant la meva última visita a Berlín, vaig poder copsar com, més enllà de la seva agitada història durant el segle XX, la ciutat ha sabut reinventar-se i fer-se atractiva als seus habitants i als nombrosos turistes que la visiten. La sensació és trovar-se en una ciutat en constant canvi i que ha sabut transformar-se respectant el seu passat.
Els dos factors que van  alterar més la fisonomia de la ciutat durant el segle XX van ser:  els bombardejos aliats durant la Segona Guerra mundial i la construcció/caiguda  del mur. Després de veure com va quedar la ciutat, després de la Segona Guerra mundial, es fa difícil entendre com va poder renèixer de les seves cendres.  Hi ha tres llocs que són un bon exemple de reinvenció d’espais urbans. Un d’ells després de la SGM, i els altres dos, molt més recents, després de la caiguda del mur. Aquests espais són: East Side Gallery, Postdamer Platz i l’església memorial Kaiser Wilhelm.

EAST  SIDE GALLERY
Durant gairebé tres dècades,  el mur de Berlín va aïllar el Berlín occidental de la resta de la ciutat, fins a la seva caiguda, l’any 1989. A partir de llavors, va començar el veritable desenvolupament de la ciutat, especialment d’aquelles parts que havien format part de la zona sota influència soviética.
27 anys més tard, el mur és història i la ciutat poc té a veure amb aquella població dividida i deprimida. El nou Berlín, ha emergit amb força i el record del seu passat no ha impedit que el seu desenvolupament l’hagi fet una ciutat dinámica i atractiva. Avui dia, poques són les restes del mur que queden dempeus. La majoria es troben aïllades, sense continuitat i passen desaparcebudes entre l’enrenou diari  d’una ciutat dinàmica. L’excepció a aquesta desaparició del mur, la trobem en la East Side Gallery, el tram de mur més llarg conservat, que s’ha erigit en la galeria d’art a l’aire lliure més gran del món. Els mur s’alça al llarg d’1,5 kms., amb un doble mur conservat tan sols en alguns trams, a la riba del riu Spree. Tot el recorregut es trova ple de grafitis i dibuixos, alguns dels quals han estat tema de moltes converses, com per exemple el dibuix del petó entre Honecker i Breznev. Destaca també una curiosa fusió entre les banderes israeliana i alemanya.  Fa uns anys es va fer una retauració de les pintures, però això no ha evitat la bretoleria d’alguns que s’han dedicat a embrutar novament les parets.
Aquest tram de mur és un bon exemple de com un llegat del passat s’ha conservat i s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre per aquells que visiten la ciutat.

POSTDAMER PLATZ

Si hi ha un lloc que té uns abans i un després amb la caiguda del mur, aquest és  Postdamer Platz. Aquest indret ha deixat de ser un espai  deprimit i abandonat al costat del mur i al marge de la ciutat , per constituir-se com  un referent de la  nova centralitat berlinesa , amb edificis de nova cosntrucció i zones d’oficines, sense cap rastre del seu passat.  Destaca, per sobre d’altres el Sonny center, un edifici amb una cúpula, on es projecten llums de diferents colors.  Sembla que aquest indret és un dels favorits dels berlinesos per passejar.  

MEMORIAL KAISER WILHELM

Conegut popularment com el Memorial per la pau I la reconciliació, aquesta església ha esdevingut un símbol de pau. Els bombardejos aliats, de la IIGM van deixar pràcticament reduïda a runes aquesta església. La seva torre va quedar dempeus, tot i que l’estructura quedà molt malmesa i la part superior completament escapçada.  Una vegada va acabar la guerra es va plantejar la necessitat de reconstruir el temple i es van presentar diferents projectes, des dels que plantejaven la reconstrucció fins als que pretenien edificar un nou temple. Finalment es va optar per un projecte que conservaria la part no destruïda i edificaria un nou temple amb una nova torre al costat.

El monument conservat es pot visitar i dintre hi ha una interesant exposició sobre els diferents projectes de reconstrucció que es van presentar.

7/5/16

SEGELL TURÍSTIC A ANDORRA/ TOURISTIC STAMP IN ANDORRA

Andorra és un bonic país enmig dels Pirineus. Té dues fronteres oficials: La Farga de Moles i El Pas de la Casa. Encara que el país no forma part de l'espai Schengen, el passaport no és necessari per accedir-hi, com passa a d'altres països que tampoc formen part de Schengen. Per aquells que venen de països de fora de Schengen, el passaport no cal ja que l'única manera d'accedir-hi és mitjançant un territori Schengen. 

Andorra is a nice country in the middle of the Pirinees. The country has two official borders: Farga de Moles and Pas de la Casa. Although the country does not belong to Schengen area, passport is not necessary to enter their borders, like many others non-Schengen countries. For those coming from non-Schengen areas, passport is not needed, as the only way to visit the country is from Schengen countries.

La policia de duanes no disposa de segell fronterer, però hi ha una altra opció per segellar el nostre passaport. Disposen d'un segell turístic. Els policies els posaran amablement si se'ls hi demana a la frontera. Tan sols s'haurà de preguntar i tindrem el nostre passaport segellat  de franc.

Border police does not have border stamps,  but there is another option to get your passport stamped. The have a touristic stamp. They will kindly put the stamp on request, at the border. It is just ask and get it for free.

Aquest segell, representa els colors de la bandera andorrana. És l'únic lloc al món on es pot aconseguir un segell escrit en català.


This stamp represents the three colours of the Andorra flag. It is a nice stamps and the only place in the world where you can get a stamp written in catalan.

25/4/16

TARDA DE CAFÈ ENTRE SANT FELIP NERI I LA MURALLA ROMANA


Sant Felip Neri


Tal com li havia promès al meu amic Josep , http://geobiocat.blogspot.com.es/ , aquesta vegada vem retrobar-nos per fer un cafè amb llet al costat d’uns tros de muralla de Barcino.
  
Hi ha racons amagats a Barcelona, on tothom hauria d’evadir-se de tantt en tant. Són llocs  que malgrat ser a Ciutat Vella, destaquen per la seva sorprenent tranquilitat. Un bon exemple és la Plaça de Sant Felip Neri, un d’aquells indrets que hom diria que no poguessin existir  ,  al costat del rebombori de  la Plaça de la Catedral i a pocs minuts de la Plaça Sant Jaume.
Aquesta plaça és va fer tristament famosa l’hivern de 1938, quan els bombardejos de l’aviació italiana van provocar una quarentena de morts i altres ferits de diversa consideració. Les marques de la metralla encara es podem contemplar avui dia a la façana de l’església que dóna nom a la Plaça. A més, una placa ens recorda les víctimes.  Aquesta plaça, té dues rutes d’entrada , la més directa des de la Catedral ens fa passar per sota d’un arc, i l’altra és la del carrer Sant Felip Neri que provè del call jueu. Cal aturar-se i sentir el brogit de la font central, per adonar-se’n de la tranquilitat que després de la sortida dels nens de l’escola , es repira en l’ambient. No sé si són les marques de la metralla o l’eterna melodia de l’aigua, però pocs llocs a la ciutat em  transporten en el temps com aquest.  


Marques de metralla a la façana de l'església

Deixant enrere la històrica plaça, podem aprofitar per endinsar-nos al barri jueu. Des d’aquí ens podem dirigir al carrer dels Banys Nous i visitar l’antiga granja 1872, una joia pels amants del bon cafè, la historia i el Jazz. Visitar aquest històric  local és una experiencia que obre els sentits. Quan s’arriba , és té la sensació d’entrar a una Barcelona desapareguda, la ciutat dels locals emblemàtics que han anat desapareixent amb el pas dels anys. Aquests locals formen part dels llocs que han donat una personalitat pròpia a la ciutat.

Fer  un cafè i tocar la muralla romana és possible.

La peculiaritat del local és que permet seure a una taula i (literalment) tocar una muralla d’època romana. Això em fa pensar sobre quants trams de muralla rumana no es descobriran mai, enterrats sota tones d’altres construccions. La zona de la muralla es trova al fons de local a l’esquerra.  És una bona manera de passar la tarda, deixant fluir les conveses a ritme de jazz. L’especialitat del local són el xurros, tot i que els amants del bon café també hi trobaran una bona selecció per degustar. 

19/3/16

PRIMERA LLIÇÓ A JERUSALEM: MAI MÉS CAMINARÉ AMB LES MANS A LES BUTXAQUES! / JERUSALEM’S FIRST LESSON: WALKING WITH HANDS IN MY POCKETS NEVER AGAIN!



Tel Aviv no és Jerusalem. Mentre que  a Tel Aviv els dies semblen passar d'una manera més relaxada, la vida a Jerusalem no és tan fàcil. La policia i l'exèrcit es troben a tot arreu i ningú sap quan es pot desencadenar un conflicte. Jo mateix, vaig poder comprobar com de difícil és la situació actualment. 

Tel Aviv is not Jerusalem. While in Tel Aviv the days  seem to pass in a more relaxed way, life in Jerusalem is not so easy. Police and army are everywhere and nobody knows when a conflict can start. I could check myself how difficult the current situation is.

Em dirigia cap a l'entrada principal de la Torre de David, no caminava lent ja que s'apropava l'hora de tancament. De sobte, un policia va venir i d'una manera una mica ruda em va preguntar : "Què portes a les butxaques?"Un ganivet?". "Drogues?" Evidentment, portar això durant el meu primer viatge a Jerusalem no hagués estat una bona idea. Afortudament, les meves butxaques estaven buides i mentre els seus companys ens dirigien cap a nosaltres, va entendre que jo era només un turista sense intenció de fer mal a ningú.  Evidentment, viatjar amb una companyia femenina pot ajudar en certes situacions. 

I was heading to  David Tower main entrance,  not walking slowly because closing time came soon.  Suddenly, a police came to me and in a very rude way asked me: “What do you have in your pockets?  A weapon?  A knife?  Drugs?”  Of course, carrying  all this would not be a good idea in my first travel to  Jerusalem. Luckily my pockets were empty and while his colleagues were arriving, He understood that I was just a tourist without intention of causing harm.  Of course, travelling with a female company can help me in certain situations.

Quan vem entrar, i durant l'estona que estàvem gaudint de La Torre de David, vaig estar pensant sobre què podia ser el que havia provocat que aquell policia reaccionés d'aquella manera. Com he comentat abans, Jerusalem ha patit massa violència i llavors vaig recordar que, a vegades, camino amb les mans a les butxaques i ho vaig entendre tot. Una persona caminant ràpidament amb les mans a les butxaques cap a  un monument es sospitós. Mai ho oblidaré i d'ara en endavant no ho tornaré a fer a Jerusalem..

Once inside, when enjoying the Tower of David I was thinking about why that police reacted in such a rude way. As referred above, Jerusalem is a city in permanent conflict and had suffered too much from violence. While thinking about this I realized that sometimes I use to walk with my hands in pockets and I understood everything. A person walking quickly with hands in pockets heading to an important monument is suspicious. I will never forget that and never again I will do it in Jerusalem.

4/12/15

SEGELLAR EL PASSAPORT A BERLÍN/ GET YOUR PASSPORT STAMPED IN BERLIN

 No m'agrada l'espai Schengen. Malgrat tots els avantages de viatjar sense creuar cap frontera, això té com a conseqüència  una manca de segells al passaport quan es visiten la majoria de països europeus. Un passaport en blanc és l'enemic del viatger. La solució és visitar la resta del món, però quan això no és possible hi ha quelcom que podem fer per tenir alguns segells extres al nostre passaport, sense deixar l'espai Schengen.

 I do not like Schengen area. Although all the advantages of travelling without borders, it means lack of passport stamps when visiting most of european countries. A blank passport is an enemy for the traveler. The solution is visiting the rest of the world, but when  this is not possible there is something we can do to get some extra stamps for our passport, without leaving Schengen area.

Una cerca ràpida a internet, ens permet conèixer que hi ha alguns llocs especials a Europa on és possible que ens posin un segell al passaport. No obstant, aquests no són segells fronterers, són simplement un recordatori del lloc on hem estat. En alguns casos. s'ha de pagar un petita quantitat per tenir el segell.

A quick internet searching, let us know that there some special places in Europe where we can get our passport stamped. However, these are not border stamps, it is just a reminder that we have been there. In some cases, a small payment is needed.


 Place/lloc Price/preu
 San marino Tourist office 5 €
 Monaco Tourist office Free of charge/gratuït
 Liechtenstein Tourist office Free of charge/gratuït
 Stonehenge Visitors center Unknown/Desconegut
 Berlin Checkpoint Charlie/East side gallery. Different prices  /preus diferents


ELS MEUS VIATGES/MY TRAVELS

El lloc més interesant a Europa per aconseguir aquests segells turístics és la ciutat de Berlín .Aquests són de  l'època en la qual la ciutat es trobava dividida en quatre àrees diferents: britànica, americana, francesa i soviètica. Hi ha dos llocs destacats on ens poden segellar el passaport: Checkpoint Charlie i East side gallery.

The most interesting place in Europe to get these touristic stamps is the city of Berlin. These are from the time when the city was divided in four different areas: british,american, french and soviet. There are two main places to get this stamps: Checkpoint Charlie  and East side gallery.

Encara que coneixia que això es feia al Checkpoint Charlie, no sabia res respecte la East side gallery, on vaig tenir l'oportunitat d'aconseguir més segells dels esperats. Al Checkpoint Charlie el "oficials fronterers" poden posar sis segells per 5 € , o 12 per 9 €. Alguns d'ells són molt bonics.

Although I knew about Checkpoint Charlie, I knew nothing about East side Gallery, where I could get more stamps than expected. At checkpoint Charlie, the “border officers” can stamp six different stamps for 5, or twelve for 9 €.  Some of them are really nice.

Checkpoint Charlie


Tots els segells que els turistes poden  aconseguir al Checkpoint Charlie, també ens els poden posar a la East side gallery. Sota el meu parer, aquest lloc és molt millor. El preu és de 1 € per cada segell. No obstant, aquí ens poden posar de nous: un de la RDA i l'altre de la Wall House, que són els més elaborats.

All the stamps a tourist can get at chechpoint Charlie, can be stamped at east side gallery too.  In my opinion, this place is much better. The price is 1  € each. However new ones can be stamped here: the stamp from the DDR and the one from  the Wall house. Both are very nice. 

Per tots aquells per als quals un passaport en blanc no és una opció,visitar Berlín serà una bona manera d'aconseguir segells d'una altra època.

For all those who blank passports are not an option, visiting Berlin will be a quick way to get some nice stamps from another time.

7/8/15

ISRAEL 2015. SHALOM TEL AVIV



Tel aviv acostuma a ser la primera parada d'un viatges a Terra Santa, perquè la ciutat està ben conectada en avió amb les principals ciutats europees. El punt d'arribada a la ciutat, pot ser l'estació central de busos, una de les més grans que he vist mai. Abans d'accedir-hi, és obligatori obrir el nostre equipatge abans d'accedir a l'interior, ja que Tel Aviv ha patit terrorisme. A dintre hi ha un centre comercial. Encara que l'edifici va ser inaugurat als anys noranta, el lloc és bastant sòrdid, amb àrees abandonades i gent una mica extranya als voltants.

Tel Aviv is usually the first stop when travelling to Sacred Land, because the city is flight connected with the main european destinations. The arrival point could be the main bus station, one of the biggest I have ever seen. Before going inside, showing our luggage is a must, as Tel Aviv has suffered from terrorism. After that we can see a shopping center. Although the building was opened in the nineties, it looks like very rough, with some abandoned areas and strange people around.

Tel Aviv Central Bus Station

Allunyada dels emplaçaments històrics de Jerusalem, el viatger no trobarà aquí monuments espectaculars o jaciments arqueològics. El que es trobarà és una ciutat moderna, en contrast amb la tradicional Jerusalem, i molts llocs per descobrir. Per visitar la ciutat, n'hi ha prou amb un dia però molt millor si són dos. És un bon lloc per estar-s'hi durant el Sabbath, quan absolutament tot es troba tancat, fins i tot el transport, perquè les normes a Tel Aviv són una mica més laxes i alguns restaurants estan oberts, amb la qual cosa podrem gaudir de la cuina del país, una interesant barreja entre àrab i mediterrània. 

Far away from the historical sites of Jerusalem, the traveler will not find here stunning monuments or archeological sites. What one can find here is a modern city, opposite to the traditional Jerusalem, and lots of places to discover. For visiting the city, one day will be fine but two will be much better. It is a good place for staying during the Sabbath, when absolutely everything, even public transportation, is closed, because the rules here are more relaxed and some restaurants are open to enjoy the country cuisine, an interesting mixture of arabic and mediterranean style.



La primera part de la nostra visita pot començar a Jaffa. Al costat de la moderna Tel Aviv, l'antiga Jaffa té un pintoresc port i un barri bohemi. El lloc és un bon indret per passejar i menjar alguna cosa en algun dels seus nombrosos restaurants. Des del turó, es pot contemplar una bona panoràmica del skyline de Tel aviv. No massa lluny d'aquí, els turistes gaudiran del Flee market. Es tracta d'un mercat d'articles de segona mà on es pot trobar quasevol cosa. No obstant, el mercat no és l'únic punt d'interès, ja que la Clock Tower és el símbol de la vella Jaffa.

The first step in our visit can start at Jaffa. Next to the modern Tel-Aviv, the old Jaffa offers a nice port and a bohemian neighborhood. The area is a good place for strolling around and having something to eat in some of its restaurant. From the hill, the tourist can contemplate a good view of the Tel Aviv skyline. Not far away from Jaffa hill, the tourists are pleased by the Flea market. It is a second hand market where you can buy everything you need. However, the market is not the only point of interest, because the Clock tower is the symbol of the old Jaffa.

Old Jaffa





Seguint el mar, a la dreta hi ha un altre mercat: el Carmel Market. Es troba al costat del barri yemenita, un lloc d'un altre temps. Aquest és un bon punt d'inici per veure la ciutat blanca, cases construïdes seguint l'estil Bahaus, encara que algunes necessiten una urgent rehabilitació.

Following the sea , to the right there is another market: Carmel Market. Next to the yemeni neighborhood, which is a place from another time. This is a good start for seeing the white city, houses built following the Bahaus style. However, rehabilitation in some houses is needed.


Flee Market


Un altre punt d'interès és l'extensa platja. Musulmans i jueus ultraortodoxes tenen les seves platges, on tothom vesteix d'una manera modesta. Deixant de banda aquest fet, podríem trobar-nos a qualsevol lloc d'Europa. La curiositat sobre les platges de Tel Aviv és que sembla que tothom practiui esport, especialment els autòctons que juguem amb les raquetes de platga. Això fa que no sigui fàcil prendre el sol si no s'hi està acostumat, ja que és complicat arribar a l'aigua intentant evitar les partides de raquetes. És diferent però sembla que funciona i aquest jocs produeixen una especial melodia a la platga.


One of its main point of interest is the long beach. Muslims and ultraortodox jews have specific beaches, where everybody is dressed modestly. Apart from this, we could be elsewhere in Europe. The curiosity about Tel Aviv beach is that everybody seems to practice sport here, specially locals who play to rackets. It is not easy the first time sunbathing there, because if you are not used you will reach the water with some difficulty, avoiding the racket games. It is different but it seems to work. These games produce a special soundtrack in the beach. 

Muslims Beach



28/2/15

DEU FOTOS DELS MEUS VIATGES/ TEN PICTURES OF MY TRAVELS






Sintetitzar la  geografia mai és fàcil però és possible.
 Synthesizing the geography never was an easy job but it is possible.




MILANO 2009. Un  cotxe especial. A special car.
CARCASONNE 2010. Retorn al passat. Back to the past.
TOLOUSE 2010. Un mercat nadalenc. A christmas market.
IRELAND 2011.RING OF KERRY. Els penya-segats. The cliffs.
IRELAND 2011. BLACK VALLEY. Enmig del no-res. In the middle of nowhere.
IRELAND 2011.BLACK VALLEY. L'eterna melodia. The eternal melody.
IRELAND 2011. CORK. Una sorpresa al mercat. A surprise in the market.
 STONEHENGE 2012. Intentant entendre els nostres ancestres. Trying to understand our ancestors.
MARRAKECH 2013. Veus des de la plaça. Voices from the square.

MOROCCO 2014.MEKNESS. Una porta. A gate.


MARROC 2014. VOLUBILIS O EL VALOR D'ALLÒ QUE ÉS ANTIC (ENGLISH VERSION SOON)










Tenia moltes ganes d'arribar a Volubilis, ja que això de veure un jaciment romà de dimensions considerables no passa cada dia, per tant era una obligació visitar el jaciment romà més important del nord d'Àfrica.  Aquest indret, conserva en relativament bon estat moltes parts del que en el seu dia fou una important ciutat romana, amb el seu cardus, decumanus, fórum, temple i portes.

Arribar fins aquí no és complicat si s'hi accedeix des de Mekness. Les dues opcions més recomanables pel turista són el bus o el taxi. El bus té l'inconvenient que no ens deixa a la porta del jaciment, sinó que ens deixa a la propera població de Mulay Idriss, Aquesta  és, probablement,  la ciutat més sagrada del Marroc, perquè aquí es troba la tomba de Mulay Idriss I, el fundador de la primera dinastia àrab del país. Tot aquell marroquí musulmà que no tingui diners per pagar-se el peregrinatge a la Meca, haurà de peregrinar fins aquí. 

Des del centre de la població, caldrà caminar els pocs quilòmetres que la separen de Volubilis o agafar un taxi. Si es tria la segona opcíó, gairebé una obligació a l'estiu, es pot negociar amb el mateix taxi la tornada a Mekness.

Després de deixar enrera Mulay Idriss, se'ns presenta davant nostre la gran extensió del jaciment. Un cop pagat el preu de l'entrada,i després de desempallagar-nos d'algun guia una mica més insistent del normal,  podrem iniciar el nostre recorregut per les runes. I dic per les runes perquè literalment es poden trepitjar les pedres. El que en altres països seria motiu d'expulsió immediata del recinte,  al Marroc és la cosa més normal del món.

El primer edifici important que es pot veure, és la casa D'orfeu. Aquí contemplarem un mosàic de dofins que neden entre les onades.

Els dofins de la casa D'orfeu


De les diferents part de la ciutat que encara resten en peu, destaquen la Porta de Tànger, el Capitol, i les Termes de Galienà. El monument més ben conservat és L'arc de Triomf. Construit l'any 217, és el punt inicial del Decumanus Maximus que arriba fins a la Porta de Tànger.









La tranquilitat de l'entorn permet sentir-nos com es deurien sentir els habitants d'aquesta ciutat fa uns 2000 anys. Hi ha pocs llocs al món on ens poguem imaginar tan bé com era la vida a una ciutat romana.

This place, which is very quiet,  makes us feel like the ancient habitants of this city 2000 years ago. There are not many sites in the world where we can  imagine how  the life in a roman city was.


Caminant cap a la Porta de Tànger.


26/2/15

EL MARROC EN TRANSPORT PÚBLIC: POSSIBLE I RECOMANABLE (ENGLISH VERSION SOON)



Anar al Marroc per lliure i desplaçar-se en transport públic  és la millor manera de descobrir el pais. El regne alauïta disposa d'una bona xarxa de transport públic, que ens servirà per enllaçar les ciutats i els principals punt d'interès del país.

EL FERROCARRIL 

Herència del protectorat francés, la xarxa de trens marroquina és bona i vertebra  les principals poblacions del país. Les que tenen més interès pel turista són: de nord a sud,  la que conecta Tànger i Marrakech, passant per Rabat i Casablanca, i d'est a oest, la que des de Fes, passant per Mekness,  ens enllaça amb la primera. 

Pel que fa al confort, alguns trens tenen vagons de primera i segona classe, encara que la diferència no és massa gran. En ambdós casos, els vagons van equipats amb aire condicionat, cosa gairebé imprescindible en aquestes latituds durant uns quants mesos de l'any.

Cal dir que els horaris funcionen a la manera marroquina, és a dir, a mesura que avancen les hores diurnes, els retards poden arribar a ser considerables.En això tampoc estan massa allunyat d'alguns països europeus. No obstant això, i a diferència dels europeus,  res sembla que alteri  massa als pacients passatgers,  que esperen a les atapeïdes andanes. 

L'estació de tren de Marrakech, situada a la ciutat nova,  no té res a envejar a moltes estacions de ciutats europees. Moderna i funcional, des d'aquí surten trens cap a les principals destinacions marroquines.


EL BUS

Si el tren conecta només les principals poblacions del país,viatjar en bus, ens permetrà arribar a pràcticament tots els punts del Marroc. Ara bé, la concepció d'aquest mitjà de transport pot ser una mica diferent a com l'entenen els europeus. 

Hi ha gran varietat de companyies de bus, públiques i privades. Pel que fa a les privades, les que el turista farà servir més seran la CTM i Supratours. Aquesta última té interès pel  fet que és de les més confortables i  ens apropa a poblacions a les quals no hi arriba el tren. Per exemple, és una excel.lent opció per anar des de Marrakech a la població costanera d'Essaouira, uns 170 quilòmetres de recorregut que es fan en poc més de dues hores. Convè assabentar-se bé de la disponibilitat, ja que acostuma a ser utilitzada per molta clientela europea i van bastant plens, sobretot en època de vacances.

Per altra banda, la CTM, ofereix més rutes que Supratours, i a moltes poblacions importants disposa de terminal pròpia. Una curiositat  d'aquesta línia, és que l'equipatge no està inclós en el preu del bitllet. Abans de pujar al bus, les maletes es pesen,i el preu a pagar dependrà  del pes que es porti.

A més d'aquestes dues companyies n'hi moltes altres,  públiques i privades,  que fan que sigui possible arribar a pràcticament a tots els indrets del país. Tot dependrà del confort que volguem, però l'estat dels busos  d'algunes companyies fa que ens ho haguem de pensar dues vegades abans d'agafar-los. Aquest autocars no disposen d'aire condicionat, i segurament aniran sobrecarregats de passatgers.



2/1/15

ITÀLIA 2014.BOLONYA I ELS SEUS PORXOS/ ITALY 2014.BOLOGNA AND ITS PORCHES








Després d’una bona temporada voltant pel Marroc, és té la sensació que la tornada al vell continent es farà poc interessant i difícilment es podran superar les peripècies que es viuen al regne alauïta. Però si la nova destinació és Itàlia, aquesta sensació es dilueix ja que Itàlia és un país prou interesant com per no enyorar altres destinacions.

After a long time travelling around Morocco, we feel that back travelling again to Europe, the old continent, will be not enough interesting and it will be difficult to get more fun than I did in the Alaouite Kingdom. However, if the new choosen destination is Italy, this feeling is vanished since Italy is a quite interesting country enough interesting in order not to miss other destinations. 

 Un cop superat un vol amb fortes turbulències, i deu minuts després d’haver agafat el bus que ens havia d’apropar al centre , va esdevenir un accident entre l’impacient conductor del nostre bus  i una conductora despistada, que va deixar fet  miques el parabrises i ens va obligar a esperar durant mitja hora un altre bus sobrecarregat de passatgers.  Certament, la suma d’un conductor impacient i un altre despistat mai ha estat una bona combinació.   Itàlia ens donava la benvinguda a la seva manera però per fi van poder arribar al nostre allotjament.

After overcoming a flight with turbulences, and 10 minutes after reaching the bus in which We were going toward the city centre, our eager driver crashed into a car, which seemed to be driven by a very absent-minded subject... anyway, our front windscreen was broken into pieces so we had to wait for more than 30 minutes another overcrowded bus. Certainly, two absent-minded drivers in the same road have never been a good combination. Italy gave us its proper welcome and after this fincident We could reach our  accomodation. 


 Neptú és un dels símbols de la població.

Tenia  molta curiositat per visitar la capital de l’Emilia- Romanya , una ciutat de la qual sempre m’havien parlat bé. Cal dir que les expectatives es van veure àmpliament superades, cosa que per altra banda és habitual que passi a Itàlia, on qualsevol població té un bon grapat d’atractius.

I felt very curious about visiting the capital of Emilia-Romana, a city which everybody had recommended me. It worths to say that my expectation were hightly overcome, which is quite usual in Italy, where there is a handful of appealing places to discover. 

Bolonya, la docta, és coneguda pels milers d’estudiants que cada any hi passen una temporada, en el marc de les beques Erasmus. Això és reflexa en un ambient molt juvenil sobretot a les zones properes a les universitats, encara que fins i tot els autòctons s’impregnen d’aquest ambient i a tota la ciutat es palpa una atmosfera molt vital. Aquí tothom, parelles, grups d’amics i famílies prenen  els carrers i gaudeixen de l’ambient especial que la ciutat transmet.



Bolonia, docta city, is well-known by thousands of students that every year spend some time there, thanks to "the Erasmus excuse". So I saw a very Young environtment especially close to the universities area. The locals are very used to cope with this environtment and it is not a problem anymore. This fact makes the city very cheerful and youthful. 



Si hi ha una  cosa que destaqui  damunt les altres, són els porxos que formen part del paisatge urbà de la població. Gairebé la totalitat dels carrers del centre tenen porxos que fan la passejada molt més agradable, sense haver de patir per les inclemències meteorològiques.

A remarkable thing to not forget to tell is the importance that porchs have in this livid city. They are everywhere,it is a very special feature of this charming capital of Emilia- Romana. Without any doubt these porchs avoid We to get drenched once strolling around... so they seem to be very useful too, right?



Un dels llocs de referència, són les dues torres medievals, la més alta de les quals arriba fins als 90 metres d’alçada. Però no són aquestes les úniques torres que es conserven. Una passejada pel centre servirà per descobrir altres d’aquestes torres, algunes ni tan sols apareixen als mapes turístics de la ciutat.

One of the main point of reference is the two medieval towers: the highest is around 90 metres. But these are not the only towers we could see. There are quite a few, even some of them are not pointed in the map, so walking around is the only way to discover them.

Des d’aquí, seguint la via Ugo Bassi,  arribarem a la Plaça de Neptú i Plaça Major.  Aquestes dues places són el centre neuràlgic de la població. Aquí hi ha la font de Neptú, El Palau Re Enzo i la Catedral, la façana de la qual, està feta de pedra a la part inferior i maons a la superior.  Cal dir que el carrer Ugo Bassi queda tallat al trànsit durant els caps de setmana, amb la qual cosa el trajecte és molt més agradable de fer que quan la via està plena de vehicles.

From the above mentioned point of reference, thoughout the via Ugo Bassi , We reached both Neptuno Square and Major Square which are the nerve centre of the city. Here it is the Neptuno fountain, Re Enzo Palace and the Cathedral which front side was made of Stone on the bottom part and of bricks on the upper part. It is remarkable to say that the Via Ugo remains cut for all weekends, which it makes the walking very pleasant.


El Duomo amb la seva característica façana.


La Plaça Major pot ser l’inici d’uns quants recorreguts que ens poden portar, per exemple fins a l’Estació Central, seguint la comercial via de la independència o endinsar-nos en algun dels seus carrers per a vianants,  que tenen en aquest lloc el seu punt inicial.

The main square could be the starting point from diferent walkings, such as to go to the Station, throughtout the Independence Via. It is also the starting point to go to some other places very wothy to visit.

El factor més atractiu  de la ciutat és que pràcticament, tots els seus punt d’interès són accesibles a peu. Des de la Plaça Major es poden visitar L’Església i la Plaça de Sant Doménico , La Biblioteca Nazzionale o L’Església de Sant Francesco.  A la Biblioteca Nazzionale es poden contemplar uns quants frescos a l’entrada  però  l’accés a l’interior no està permés  als que  no són estudiants. Superat el rètol que ens recorda que ja fa anys que vam deixar de ser estudiants veiem unes quantes bastides, senyal que als frescos s’hi estan fent tasques de restauració.

The most appealing fact of that city is that you can reach everywhere by walking. From the main square you can visit both the Church and Sant Domenico Square, Nazzionale Library, and Saint Francesco Church. Once in front of the library, you can stare at the friezes there are outside of the main entrance although the acces is prohibited unless you are a university student. The friezes are being restored, so everywhere is plenty of scaffolds.

Si ens allunyen una mica del centre (des de les dues torres enfilant cap a la Via Zamboni), arribarem a la Pinacoteca Nazzionale, una de les visites obligades. Aquesta Pinnacoteca acull un conjunt de pintures d’artistes italians de diferents èpoques. A diferència dels grans museus i galeries d’art, les seves humanes  proporcions fa que sigui molt recomanable,  fins i tot per turistes  no acostumats  a bregar amb grans museus. Sortint de la Pinacoteca, es pot donar una ullada a la propera  porta de San Donato,   i tornant per la Via Zamboni, es pot entrar al Museu Geològic o contemplar la Plaça Giusepe Verdi, amb algunes terrasses molt tranquiles per fer un cafè.

Going away from the city center, from the two medieval towers upwards through Via Zamboni, we reach the Pinacothèque Nazzionale, one of the mandatory visits. Inside one can  find lots of important pieces of artwork from italian artists, all of them very interesting to see. The size of Pinacotheque is not too big, so is recomendable to visit for everybody.


En definitiva,  Bolonya, a diferència d’altres poblacions italianes,  no és una ciutat de grans monuments. El turista hi trobarà a canvi tot de racons per descobrir  i una atmosfera molt especial que deixarà un bon record de l’estada.

All i all, although Bolonya is not a city with lots of big and amazing buildings it is a highly recomendable place, due to its charming corners and alleys that gives to the city this pintoresque look. That will give you good memories for sure!