7/8/15

ISRAEL 2015. SHALOM TEL AVIV



Tel aviv acostuma a ser la primera parada d'un viatges a Terra Santa, perquè la ciutat està ben conectada en avió amb les principals ciutats europees. El punt d'arribada a la ciutat, pot ser l'estació central de busos, una de les més grans que he vist mai. Abans d'accedir-hi, és obligatori obrir el nostre equipatge abans d'accedir a l'interior, ja que Tel Aviv ha patit terrorisme. A dintre hi ha un centre comercial. Encara que l'edifici va ser inaugurat als anys noranta, el lloc és bastant sòrdid, amb àrees abandonades i gent una mica extranya als voltants.

Tel Aviv is usually the first stop when travelling to Sacred Land, because the city is flight connected with the main european destinations. The arrival point could be the main bus station, one of the biggest I have ever seen. Before going inside, showing our luggage is a must, as Tel Aviv has suffered from terrorism. After that we can see a shopping center. Although the building was opened in the nineties, it looks like very rough, with some abandoned areas and strange people around.

Tel Aviv Central Bus Station

Allunyada dels emplaçaments històrics de Jerusalem, el viatger no trobarà aquí monuments espectaculars o jaciments arqueològics. El que es trobarà és una ciutat moderna, en contrast amb la tradicional Jerusalem, i molts llocs per descobrir. Per visitar la ciutat, n'hi ha prou amb un dia però molt millor si són dos. És un bon lloc per estar-s'hi durant el Sabbath, quan absolutament tot es troba tancat, fins i tot el transport, perquè les normes a Tel Aviv són una mica més laxes i alguns restaurants estan oberts, amb la qual cosa podrem gaudir de la cuina del país, una interesant barreja entre àrab i mediterrània. 

Far away from the historical sites of Jerusalem, the traveler will not find here stunning monuments or archeological sites. What one can find here is a modern city, opposite to the traditional Jerusalem, and lots of places to discover. For visiting the city, one day will be fine but two will be much better. It is a good place for staying during the Sabbath, when absolutely everything, even public transportation, is closed, because the rules here are more relaxed and some restaurants are open to enjoy the country cuisine, an interesting mixture of arabic and mediterranean style.



La primera part de la nostra visita pot començar a Jaffa. Al costat de la moderna Tel Aviv, l'antiga Jaffa té un pintoresc port i un barri bohemi. El lloc és un bon indret per passejar i menjar alguna cosa en algun dels seus nombrosos restaurants. Des del turó, es pot contemplar una bona panoràmica del skyline de Tel aviv. No massa lluny d'aquí, els turistes gaudiran del Flee market. Es tracta d'un mercat d'articles de segona mà on es pot trobar quasevol cosa. No obstant, el mercat no és l'únic punt d'interès, ja que la Clock Tower és el símbol de la vella Jaffa.

The first step in our visit can start at Jaffa. Next to the modern Tel-Aviv, the old Jaffa offers a nice port and a bohemian neighborhood. The area is a good place for strolling around and having something to eat in some of its restaurant. From the hill, the tourist can contemplate a good view of the Tel Aviv skyline. Not far away from Jaffa hill, the tourists are pleased by the Flea market. It is a second hand market where you can buy everything you need. However, the market is not the only point of interest, because the Clock tower is the symbol of the old Jaffa.

Old Jaffa





Seguint el mar, a la dreta hi ha un altre mercat: el Carmel Market. Es troba al costat del barri yemenita, un lloc d'un altre temps. Aquest és un bon punt d'inici per veure la ciutat blanca, cases construïdes seguint l'estil Bahaus, encara que algunes necessiten una urgent rehabilitació.

Following the sea , to the right there is another market: Carmel Market. Next to the yemeni neighborhood, which is a place from another time. This is a good start for seeing the white city, houses built following the Bahaus style. However, rehabilitation in some houses is needed.


Flee Market


Un altre punt d'interès és l'extensa platja. Musulmans i jueus ultraortodoxes tenen les seves platges, on tothom vesteix d'una manera modesta. Deixant de banda aquest fet, podríem trobar-nos a qualsevol lloc d'Europa. La curiositat sobre les platges de Tel Aviv és que sembla que tothom practiui esport, especialment els autòctons que juguem amb les raquetes de platga. Això fa que no sigui fàcil prendre el sol si no s'hi està acostumat, ja que és complicat arribar a l'aigua intentant evitar les partides de raquetes. És diferent però sembla que funciona i aquest jocs produeixen una especial melodia a la platga.


One of its main point of interest is the long beach. Muslims and ultraortodox jews have specific beaches, where everybody is dressed modestly. Apart from this, we could be elsewhere in Europe. The curiosity about Tel Aviv beach is that everybody seems to practice sport here, specially locals who play to rackets. It is not easy the first time sunbathing there, because if you are not used you will reach the water with some difficulty, avoiding the racket games. It is different but it seems to work. These games produce a special soundtrack in the beach. 

Muslims Beach



28/2/15

DEU FOTOS DELS MEUS VIATGES/ TEN PICTURES OF MY TRAVELS






Sintetitzar la  geografia mai és fàcil però és possible.
 Synthesizing the geography never was an easy job but it is possible.




MILANO 2009. Un  cotxe especial. A special car.
CARCASONNE 2010. Retorn al passat. Back to the past.
TOLOUSE 2010. Un mercat nadalenc. A christmas market.
IRELAND 2011.RING OF KERRY. Els penya-segats. The cliffs.
IRELAND 2011. BLACK VALLEY. Enmig del no-res. In the middle of nowhere.
IRELAND 2011.BLACK VALLEY. L'eterna melodia. The eternal melody.
IRELAND 2011. CORK. Una sorpresa al mercat. A surprise in the market.
 STONEHENGE 2012. Intentant entendre els nostres ancestres. Trying to understand our ancestors.
MARRAKECH 2013. Veus des de la plaça. Voices from the square.

MOROCCO 2014.MEKNESS. Una porta. A gate.


MARROC 2014. VOLUBILIS O EL VALOR D'ALLÒ QUE ÉS ANTIC (ENGLISH VERSION SOON)










Tenia moltes ganes d'arribar a Volubilis, ja que això de veure un jaciment romà de dimensions considerables no passa cada dia, per tant era una obligació visitar el jaciment romà més important del nord d'Àfrica.  Aquest indret, conserva en relativament bon estat moltes parts del que en el seu dia fou una important ciutat romana, amb el seu cardus, decumanus, fórum, temple i portes.

Arribar fins aquí no és complicat si s'hi accedeix des de Mekness. Les dues opcions més recomanables pel turista són el bus o el taxi. El bus té l'inconvenient que no ens deixa a la porta del jaciment, sinó que ens deixa a la propera població de Mulay Idriss, Aquesta  és, probablement,  la ciutat més sagrada del Marroc, perquè aquí es troba la tomba de Mulay Idriss I, el fundador de la primera dinastia àrab del país. Tot aquell marroquí musulmà que no tingui diners per pagar-se el peregrinatge a la Meca, haurà de peregrinar fins aquí. 

Des del centre de la població, caldrà caminar els pocs quilòmetres que la separen de Volubilis o agafar un taxi. Si es tria la segona opcíó, gairebé una obligació a l'estiu, es pot negociar amb el mateix taxi la tornada a Mekness.

Després de deixar enrera Mulay Idriss, se'ns presenta davant nostre la gran extensió del jaciment. Un cop pagat el preu de l'entrada,i després de desempallagar-nos d'algun guia una mica més insistent del normal,  podrem iniciar el nostre recorregut per les runes. I dic per les runes perquè literalment es poden trepitjar les pedres. El que en altres països seria motiu d'expulsió immediata del recinte,  al Marroc és la cosa més normal del món.

El primer edifici important que es pot veure, és la casa D'orfeu. Aquí contemplarem un mosàic de dofins que neden entre les onades.

Els dofins de la casa D'orfeu


De les diferents part de la ciutat que encara resten en peu, destaquen la Porta de Tànger, el Capitol, i les Termes de Galienà. El monument més ben conservat és L'arc de Triomf. Construit l'any 217, és el punt inicial del Decumanus Maximus que arriba fins a la Porta de Tànger.









La tranquilitat de l'entorn permet sentir-nos com es deurien sentir els habitants d'aquesta ciutat fa uns 2000 anys. Hi ha pocs llocs al món on ens poguem imaginar tan bé com era la vida a una ciutat romana.

This place, which is very quiet,  makes us feel like the ancient habitants of this city 2000 years ago. There are not many sites in the world where we can  imagine how  the life in a roman city was.


Caminant cap a la Porta de Tànger.


26/2/15

EL MARROC EN TRANSPORT PÚBLIC: POSSIBLE I RECOMANABLE (ENGLISH VERSION SOON)



Anar al Marroc per lliure i desplaçar-se en transport públic  és la millor manera de descobrir el pais. El regne alauïta disposa d'una bona xarxa de transport públic, que ens servirà per enllaçar les ciutats i els principals punt d'interès del país.

EL FERROCARRIL 

Herència del protectorat francés, la xarxa de trens marroquina és bona i vertebra  les principals poblacions del país. Les que tenen més interès pel turista són: de nord a sud,  la que conecta Tànger i Marrakech, passant per Rabat i Casablanca, i d'est a oest, la que des de Fes, passant per Mekness,  ens enllaça amb la primera. 

Pel que fa al confort, alguns trens tenen vagons de primera i segona classe, encara que la diferència no és massa gran. En ambdós casos, els vagons van equipats amb aire condicionat, cosa gairebé imprescindible en aquestes latituds durant uns quants mesos de l'any.

Cal dir que els horaris funcionen a la manera marroquina, és a dir, a mesura que avancen les hores diurnes, els retards poden arribar a ser considerables.En això tampoc estan massa allunyat d'alguns països europeus. No obstant això, i a diferència dels europeus,  res sembla que alteri  massa als pacients passatgers,  que esperen a les atapeïdes andanes. 

L'estació de tren de Marrakech, situada a la ciutat nova,  no té res a envejar a moltes estacions de ciutats europees. Moderna i funcional, des d'aquí surten trens cap a les principals destinacions marroquines.


EL BUS

Si el tren conecta només les principals poblacions del país,viatjar en bus, ens permetrà arribar a pràcticament tots els punts del Marroc. Ara bé, la concepció d'aquest mitjà de transport pot ser una mica diferent a com l'entenen els europeus. 

Hi ha gran varietat de companyies de bus, públiques i privades. Pel que fa a les privades, les que el turista farà servir més seran la CTM i Supratours. Aquesta última té interès pel  fet que és de les més confortables i  ens apropa a poblacions a les quals no hi arriba el tren. Per exemple, és una excel.lent opció per anar des de Marrakech a la població costanera d'Essaouira, uns 170 quilòmetres de recorregut que es fan en poc més de dues hores. Convè assabentar-se bé de la disponibilitat, ja que acostuma a ser utilitzada per molta clientela europea i van bastant plens, sobretot en època de vacances.

Per altra banda, la CTM, ofereix més rutes que Supratours, i a moltes poblacions importants disposa de terminal pròpia. Una curiositat  d'aquesta línia, és que l'equipatge no està inclós en el preu del bitllet. Abans de pujar al bus, les maletes es pesen,i el preu a pagar dependrà  del pes que es porti.

A més d'aquestes dues companyies n'hi moltes altres,  públiques i privades,  que fan que sigui possible arribar a pràcticament a tots els indrets del país. Tot dependrà del confort que volguem, però l'estat dels busos  d'algunes companyies fa que ens ho haguem de pensar dues vegades abans d'agafar-los. Aquest autocars no disposen d'aire condicionat, i segurament aniran sobrecarregats de passatgers.



2/1/15

ITÀLIA 2014.BOLONYA I ELS SEUS PORXOS/ ITALY 2014.BOLOGNA AND ITS PORCHES








Després d’una bona temporada voltant pel Marroc, és té la sensació que la tornada al vell continent es farà poc interessant i difícilment es podran superar les peripècies que es viuen al regne alauïta. Però si la nova destinació és Itàlia, aquesta sensació es dilueix ja que Itàlia és un país prou interesant com per no enyorar altres destinacions.

After a long time travelling around Morocco, we feel that back travelling again to Europe, the old continent, will be not enough interesting and it will be difficult to get more fun than I did in the Alaouite Kingdom. However, if the new choosen destination is Italy, this feeling is vanished since Italy is a quite interesting country enough interesting in order not to miss other destinations. 

 Un cop superat un vol amb fortes turbulències, i deu minuts després d’haver agafat el bus que ens havia d’apropar al centre , va esdevenir un accident entre l’impacient conductor del nostre bus  i una conductora despistada, que va deixar fet  miques el parabrises i ens va obligar a esperar durant mitja hora un altre bus sobrecarregat de passatgers.  Certament, la suma d’un conductor impacient i un altre despistat mai ha estat una bona combinació.   Itàlia ens donava la benvinguda a la seva manera però per fi van poder arribar al nostre allotjament.

After overcoming a flight with turbulences, and 10 minutes after reaching the bus in which We were going toward the city centre, our eager driver crashed into a car, which seemed to be driven by a very absent-minded subject... anyway, our front windscreen was broken into pieces so we had to wait for more than 30 minutes another overcrowded bus. Certainly, two absent-minded drivers in the same road have never been a good combination. Italy gave us its proper welcome and after this fincident We could reach our  accomodation. 


 Neptú és un dels símbols de la població.

Tenia  molta curiositat per visitar la capital de l’Emilia- Romanya , una ciutat de la qual sempre m’havien parlat bé. Cal dir que les expectatives es van veure àmpliament superades, cosa que per altra banda és habitual que passi a Itàlia, on qualsevol població té un bon grapat d’atractius.

I felt very curious about visiting the capital of Emilia-Romana, a city which everybody had recommended me. It worths to say that my expectation were hightly overcome, which is quite usual in Italy, where there is a handful of appealing places to discover. 

Bolonya, la docta, és coneguda pels milers d’estudiants que cada any hi passen una temporada, en el marc de les beques Erasmus. Això és reflexa en un ambient molt juvenil sobretot a les zones properes a les universitats, encara que fins i tot els autòctons s’impregnen d’aquest ambient i a tota la ciutat es palpa una atmosfera molt vital. Aquí tothom, parelles, grups d’amics i famílies prenen  els carrers i gaudeixen de l’ambient especial que la ciutat transmet.



Bolonia, docta city, is well-known by thousands of students that every year spend some time there, thanks to "the Erasmus excuse". So I saw a very Young environtment especially close to the universities area. The locals are very used to cope with this environtment and it is not a problem anymore. This fact makes the city very cheerful and youthful. 



Si hi ha una  cosa que destaqui  damunt les altres, són els porxos que formen part del paisatge urbà de la població. Gairebé la totalitat dels carrers del centre tenen porxos que fan la passejada molt més agradable, sense haver de patir per les inclemències meteorològiques.

A remarkable thing to not forget to tell is the importance that porchs have in this livid city. They are everywhere,it is a very special feature of this charming capital of Emilia- Romana. Without any doubt these porchs avoid We to get drenched once strolling around... so they seem to be very useful too, right?



Un dels llocs de referència, són les dues torres medievals, la més alta de les quals arriba fins als 90 metres d’alçada. Però no són aquestes les úniques torres que es conserven. Una passejada pel centre servirà per descobrir altres d’aquestes torres, algunes ni tan sols apareixen als mapes turístics de la ciutat.

One of the main point of reference is the two medieval towers: the highest is around 90 metres. But these are not the only towers we could see. There are quite a few, even some of them are not pointed in the map, so walking around is the only way to discover them.

Des d’aquí, seguint la via Ugo Bassi,  arribarem a la Plaça de Neptú i Plaça Major.  Aquestes dues places són el centre neuràlgic de la població. Aquí hi ha la font de Neptú, El Palau Re Enzo i la Catedral, la façana de la qual, està feta de pedra a la part inferior i maons a la superior.  Cal dir que el carrer Ugo Bassi queda tallat al trànsit durant els caps de setmana, amb la qual cosa el trajecte és molt més agradable de fer que quan la via està plena de vehicles.

From the above mentioned point of reference, thoughout the via Ugo Bassi , We reached both Neptuno Square and Major Square which are the nerve centre of the city. Here it is the Neptuno fountain, Re Enzo Palace and the Cathedral which front side was made of Stone on the bottom part and of bricks on the upper part. It is remarkable to say that the Via Ugo remains cut for all weekends, which it makes the walking very pleasant.


El Duomo amb la seva característica façana.


La Plaça Major pot ser l’inici d’uns quants recorreguts que ens poden portar, per exemple fins a l’Estació Central, seguint la comercial via de la independència o endinsar-nos en algun dels seus carrers per a vianants,  que tenen en aquest lloc el seu punt inicial.

The main square could be the starting point from diferent walkings, such as to go to the Station, throughtout the Independence Via. It is also the starting point to go to some other places very wothy to visit.

El factor més atractiu  de la ciutat és que pràcticament, tots els seus punt d’interès són accesibles a peu. Des de la Plaça Major es poden visitar L’Església i la Plaça de Sant Doménico , La Biblioteca Nazzionale o L’Església de Sant Francesco.  A la Biblioteca Nazzionale es poden contemplar uns quants frescos a l’entrada  però  l’accés a l’interior no està permés  als que  no són estudiants. Superat el rètol que ens recorda que ja fa anys que vam deixar de ser estudiants veiem unes quantes bastides, senyal que als frescos s’hi estan fent tasques de restauració.

The most appealing fact of that city is that you can reach everywhere by walking. From the main square you can visit both the Church and Sant Domenico Square, Nazzionale Library, and Saint Francesco Church. Once in front of the library, you can stare at the friezes there are outside of the main entrance although the acces is prohibited unless you are a university student. The friezes are being restored, so everywhere is plenty of scaffolds.

Si ens allunyen una mica del centre (des de les dues torres enfilant cap a la Via Zamboni), arribarem a la Pinacoteca Nazzionale, una de les visites obligades. Aquesta Pinnacoteca acull un conjunt de pintures d’artistes italians de diferents èpoques. A diferència dels grans museus i galeries d’art, les seves humanes  proporcions fa que sigui molt recomanable,  fins i tot per turistes  no acostumats  a bregar amb grans museus. Sortint de la Pinacoteca, es pot donar una ullada a la propera  porta de San Donato,   i tornant per la Via Zamboni, es pot entrar al Museu Geològic o contemplar la Plaça Giusepe Verdi, amb algunes terrasses molt tranquiles per fer un cafè.

Going away from the city center, from the two medieval towers upwards through Via Zamboni, we reach the Pinacothèque Nazzionale, one of the mandatory visits. Inside one can  find lots of important pieces of artwork from italian artists, all of them very interesting to see. The size of Pinacotheque is not too big, so is recomendable to visit for everybody.


En definitiva,  Bolonya, a diferència d’altres poblacions italianes,  no és una ciutat de grans monuments. El turista hi trobarà a canvi tot de racons per descobrir  i una atmosfera molt especial que deixarà un bon record de l’estada.

All i all, although Bolonya is not a city with lots of big and amazing buildings it is a highly recomendable place, due to its charming corners and alleys that gives to the city this pintoresque look. That will give you good memories for sure!


6/10/14

MARROC 2014. RETRATS DES DE LA MIL.LENÀRIA MEDINA DE FES (English version soon)










Després d’haver estat caminant sense rumb aparent, L’ayoub s’acosta i el preu es pacta ràpidament. Deu minuts més tard d’haver començat a caminar per la Medina, la lògica s’imposa: sense un guia no ens en sortirem. La mil.lènia medina, la més gran del Marroc, és un laberint de carrers, carrerons sense sortida, places i tota mena de racons els quals són impossibles de recórrer sense algú que els conegui. No es tracta del fet que per descobrir algun indret especial i diferent el turista s’hagi de deixar guiar. Un guia és imprescindible fins i tot per arribar a gairebé la totalitat dels punts d’interès, com els curtidors o la Madrassa. En aquest cas, el mapa s’ha de quedar a la motxilla, i és que no hi ha mapa al món que pugui representar més de 9000 carrers, la majoria d’ells tan estrets que els rajos de l’astre rei mai arriben a tocar terra. Aquesta gegantina medina constitueix en sí mateixa el monument més important de Fes. Podríem definir-la com un gran museu a l’aire lliure on perviu el Marroc més ancestral i tradicional. Això vol dir que aquí hi ha molta tradició, i autenticitat però també molta necessitat. La pobresa és palpable a molts racons i també forma part de la vida quotidiana de Fes.



Una de les artèries de la Medina.


Els socs



Bab Boujloud és el punt de referència per a qualsevol visitant que s’endinsi a la medina. Situada al darrera de la plaça homònima, és el punt d’entrada clàssic a Fes -El- Badi. Just davant de la porta, en algun dels nombrosos cafès, l’ambient que és palpa és una mica més sòrdid que en d’altres ciutats marroquines. Aquesta és la porta entre el món més modern de la ciutat nova i l’altre món de la vella medina. És la separació entre dos móns: el modern i el tradicional, potser un bon exemple de la dicotomia entre modernització i tradició en la qual sembla instalada el país. Passada la porta comença la veritable Fes: els socs, l’aclaparament, la brutícia i el caos. Des d’aquí, a esquerra o dreta, podem dirigir-nos a dos carrers principals que ens apropen als principals punts d’interès. Al carrer trobem uns panells informatius amb les rutes que es poden fer per la medina, representades en diferents colors. Les que tenen més interès pels visitants són la vermella i la blava, encara que tractant-se d’una Medina tan gran , nomès servirà per fer un recorregut pels seus carrers principals.
Pel que fa als punts d’interès, destaquen l’escola corànica o Bou Inania , molt massificada de turistes, i els curtidors. Aquesta última visita és probablement una de les imprescindibles de Fes però les curtidories són impossibles de trobar sense un guia local, ja que es troben localitzades en carrers estrets i sense massa senyalització. Per veure homes submergits en la dura tasca de treballar la pell, s’ha d’accedir a alguna de les moltes terrasses privades de les mateixes curtidories, el que implica passejar-se per un local sobrecarregat de peces de pell i impregnar-se de la seva olor tan característica.





Un altre punt d’interès, és alguna de les nombroses botigues que venen catifes. Aquí l’explicació és amenitzada amb un té de benvinguda, i és que no hi ha venda o negoci al Marroc que no tingui el té com a protagonista. De catifes n’hi ha tantes com zones geogràfiques del país. Cada regió ha sabut transmetre les característiques pròpies al producte. Un bon exemple el trobem en les catifes que es fan a la zona de L’Alt Atles, gruixudes i amb llana d’ovella per resistir les baixes temperatures dels hiverns de la serralada. Sens dubte, les catifes constitueixen una important entrada de divises pel país.


Per descansar després de la intensa visita, un dels millors llocs és el Cafè Clock, situat a un estret carreró al costat de Bou Inania. Aquest local que acull concerts, és freqüentat sobretot per turistes que gaudeixen de la seva terrassa amb vistes, enmig d’un ambient molt europeu.








Si ens allunyem una mica del centre de la medina, just al seu extrem nord, observarem Bab Guissa , al costat da la mesquita que té el seu mateix nom. Aquí s’hi arriba caminant des dels socs seguint la ruta de color verd. Els amants de la fotografia trobaran un bon lloc per fer fotos panoràmiques de la ciutat. Des d’aquí en pocs minuts s’arriba a un turó, al costat del cementiri, des del qual s’obtenen les millors vistes panoràmiques de la població. Una bona referència per arribar en taxi és el l’hotel Palais Jamais que està al costat. Si es dóna aquest nom , cal deixar clar al taxista que no s’està allotjat allà, més que res per evitar que ens engalipin a l’hora de pagar, prenent-nos per rics clients de l’hotel més luxós de Fes. Una de les coses positives d’aquesta part de la medina és que hi arriben pocs turistes, per tant ens podem impregnar millor de la vida cotidiana de dels seus habitants.

 

 

Prop de Bab Guissa es pot passejar per alguns carrers de la part no turística de la medina.

 

 

 






 

 

 




4/10/14

MARROC 2013. OURIKA: ARRIBANT A L'ALT ATLES( English version soon)


La serralada de l’Atlas, el gran sistema muntanyós africà, s’allarga des del sud del Marroc fins a Tunísia. Al Marroc és on té més extensió, establint-se una clara distinció entre tres macissos: Atles Mig , Alt Atles i Antiatles. És a l’Alt Atles on trobem els pics més alts del país, com el Toubkal (4165m).
Veient la serralada des de Marràqueix ja ens queda clar que ens trobem davant el gran massís marroquí. A diferència del suau relleu de L’Atles mig, l’alt Atles es presenta com una paret molt més abrupte, que es fa respectar des de la distància.
Situada a uns 40 quilòmetres de Marràqueix, la Vall del riu Ourika és una excel.lent excursió d’un dia des de la ciutat vermella. Per unes hores canviarem el caos i mode de vida de la ciutat marratxí per la tranquilitat dels boscos de pins i salts d’aigua de l’Atles.





La carretera d’accés des de Marràqueix, i una vegada comencem a enfilar les primeres estribacions de la serralada, ens permet contemplar des de la distància algunes originals Kasbahs. Els seus habitants són d’orígen berber, el mode de vida dels quals ha canviat molt poc en segles. Als fons s’entreveuen els primers boscos de pins. Pujant per la carretera i segunit el riu, el paisatge es tornarà més verd. Uns quilòmetres més enllà veurem a la dreta el rètol de l’estació d’esquí d’Oukameiden, que ens recorda que al país també hi ha practicants d’esports d’hivern.

A mig camí podem aturar-nos i fer una petita passejada en camell, comprar a una botiga de plantes medicinals o visitar una casa berber. Aquesta visita serveix per adonar-nos de l’auster mode de vida que tenen els habitants d’aquesta vall.
Una mica més arriscat és passar pel pont de fusta que creu el riu, encara que l’atreviment val la pena ja que des d’aquí es podrà fer una bona fotografia del riu i la vall.
Com més estreta es fa la vall, més comencen a proliferar els restaurant i bars amb les terrasses literalment al riu. Una bona manera de lluitar contra la calor es dinar a un lloc on es puguin tenir els peus remullats. Aquestes curioses terrasses formen part del paisatge i li donen un aire pintoresc a l’indret.







La zona és un lloc d’esbarjo i descans pels milers de famílies marroquines que passen els dies d’estiu aquí, extenent les seves catifes a la riba del riu. Al costat del riu, comença un camí que ens portarà fins a un salt d’aigua. És aquest un camí decorat paradetes i venedors ambulants a banda i banda, ens trobem al Marroc i qualsevol lloc és adient per la venda.

 


3/10/14

MEKNESS I LES SEVES PORTES (English version soon)

Aquesta ciutat, situada a una hora en bus de Fez, és una de les quatre ciutats imperials del Marroc, honor només reservat a la pròpia Mekness, Fes, Marrakech i Rabat. A diferència de la inabastable zona antiga de la veïna Fes, la medina de Mekness és molt més agraïda amb el turista. Les seves proporcions són més assequibles i tot és menys caòtic. El caos es percep, però a una escala més reduïda. De fet, hom diria que tot és menys que: la medina és més petita que la de Fez o Marrakech, el trànsit és caòtic però menys que altres llocs, fins i tot la plaça Lahdim podria ser una petita Jemma el Fna, encara que arquitectònicament la petita Jemma el Fna de Mekness destaca molt més. Si Jemma el Fna no té cap interès arquitectònic, la plaça Lahdim té l’honor d’extendre’s des de la porta més gran del Marroc (Bab Mansour) fins a una part de les muralles de l’antiga medina. Només la visió de la porta, ja fa que sigui imprescindible la seva visita. Curiosament, aquesta porta sempre romant tancada, i l’accés a la ciutat imperial s’ha de fer des d’una entrada lateral.








Bab Mansour. Sorprèn que la porta més gran del Marroc estigui permanentment tancada. Tot i això , aquest fet tampoc resta  encant al monument.

 


La plaça Lahdim és el centre neuràlgic de la ciutat, punt d’inici obligat de qualsevol recorregut per la medina. Durant el dia,  l’absència d’ombra fa que no sigui un lloc massa falaguer, sobretot a ple estiu. És al capvespre, quan la plaça es transforma i tot comença a cobrar vida. Seran inevitables les comparacions amb Jemma el Fna, els malabaristes, els venedors ambulants, els encantadors de serps... però amb una diferència substancial, aquí tot és més tranquil, i l’activitat s’acaba aviat. Malgrat això, si s’ha visitat abans Marrakech i la seva famosa plaça, no ens podrem treure del damunt una extranya sensació de deja-vu. L’espectacle es pot contemplar des d’alguna de les nombroses terrasses situades a la mateixa plaça o des de les terrasses panoràmiques dels restaurants.



La Plaça Lahdim. Punt de trobada d'autòctons i foranis.
 

Bab Khemis


Just darrera de Bab Mansour, s’erigeix la ciutat imperial, amb el mausoleu de Mulay Idriss com a monument més destacat. Des d’aquí pot començar un original recorregut que seguint les muralles ens portarà als graners reials i al llac Agdal. Aquest recorregut es fa rodejant el palau reial, el que permet veure cada pocs metres els guàrdies custodiant-lo. A més, es poden observar unes quantes portes d’allò més fotogèniques. D e fet, una de les coses que més sorprenent de la ciutat, és gran quantitat de portes que trobem. Durant quilòmetres i quilòmetres d’inacabables muralles, podem contemplar moltes portes, destacant Bab Mansour i Bab Khemis, que dóna entrada al barri jueu, o Bab Berdaine que és la menys fotografiada de les tres, situada a la part no turística de la Medina, però igualment recomanable.





La Madrassa


Com no podia ser de cap altra manera, en una ciutat que presumeix d’imperial, trobem l’escola corànica. Aquesta edificació situada al ben mig dels socs, s’erigeix orgullosa al cor de la medina, com a lloc d’aprenentatge de l’alcorà. Destaca, sobretot per la seva elegant austeritat, i permetre l’accés als pisos superiors, el que perment adonar-nos de l’extrema austeritat i la senzillesa de les cambres que albergaven els estudiants.
Finalment, cal esmentar les excel.lents comunicacions de les quals gaudeix la ciutat. És una ciutat molt ben comunicada amb les gran ciutats marroquines per ferrocarril o autobús. Amés, l’aeroport de Fes es troba ben a menys d’una hora de trajecte, amb la qual cosa no hi ha cap excusa per anar al Marroc i visitar Mekness..



6/9/14

IFRANE: UN POBLE ALPÍ DE L’ATLAS MITJÀ (English version soon)



Sé que semblarà exagerat parlar d’un poble amb estètica alpina al Marroc. Probablement ho sigui, però l’anormalitat d’aquesta població, enclavada en plena serralada de l’Atlas mitjà, mereix aquest qualificatiu, si més no com a tret diferencial.  No és només que l’estètica arquitectònica ens recordi a un poble alpí, sinó que   hi ha molts altres elements que fan que no es tingui la sensació d’estar  a Àfrica.  Aquí els cotxes no toquen la botzina, no hi ha medina,  la higiene és la norma i fins i tot els mesos d’estiu s’obliden de la calor cap al capvespre.





No molt lluny de l’aeroport de Fes, Ifrane fou erigida durant els anys del protectorat francés, com a centre de vacances de l’elit francesa, que va contruir aquesta població del no-res.  En una època en la qual tornar a casa per vacances era complicat , els buròcrates francesos tenien el seu poble alpí  sense sortir d’Àfrica. Volien rememorar els centres d’esports d’hivern que començaven a proliferar per la França de la primera meitat del segle XX.  El resultat és un poble amb carrers rectilinis que recorden molt poc a la majoria de ciutats marroquines.
El seu magnífic entorn natural forma part dels seus atractius turístics. Hi ha nombrosos llacs a prop i una de les visites molt recomanbles és el bosc de cedres que es troba de camí a Ozrou. La població s’estructura a l’entorn de dos punt: la plaça on es troba l’escultura del lleó i el mercat. Entremig,  cases amb jardí que han estat adquirides pels marroquís més adinerats. És una obligació fer-se la foto amb el monument del lleó, l’autèntic  símbol de la pobl
ació,  i passejar pels seus tranquils carrers.  És en aquesta plaça on es troben els allotjaments més luxosos d’Ifrane, com l’hotel Chamonix. Durant l'hivern aquest hotel s'omple d'esquiadors que van a la propera estació d'esquí de Michliffen.
Una de les coses que sorprenen del poble  és la seva moderna parada de Grand Taxis. Situada als afores de la població, els taxistes canten la destinació i els passatgers esperen a que s’acabi d’omplir el vehicle, tot d’una manera molt endreçada i tranquila. Des d’aquí ens podem desplaçar fins a les poblacions properes o arribar fins a Fes, compartint el viatge amb un  altre usuari. Sens dubte una manera diferent d'anar en taxi.



23/8/14

LA SORPRESA DEL NORD ES DIU CHEFCHAOUEN/ THE SURPRISE IN THE NORTH IS CALLED CHEFCHAOUEN



L'autocar enfila els últims metres abans de coronar el coll. Passat l'últim revolt, els passatgers deixen anar una exclamació, barreja de satisfacció i alleujament. Satisfacció per contemplar al fons el  poble de les cases blanc-i-blaves, i alleujament perquè després de cinc hores de viatge en autocar des de Fes, la visió de la població és alliberadora. Però no tot serà tan senzill, ja que abans d'entrar-hi, el vehicle agafa una desviació de baixada que ens portarà directament a l'estació de busos, situada a la part baixa de la localitat. Hom diria que Chefchaouen sap resistir-se. Caldrà baixar de l'autocar i agafar un taxi per arribar fins a la medina.
Resguardada per les imponents muntanyes del Rift, el visitant es troba a Chefchaouen una població que  no és  la típica marroquina. No hi trobarà el turista una medina destartalada, ni brutícia als carrers, sinó més aviat carrerons tranquils que conviden a descobrir tots els seus racons a peu. Els seus habitants sembla que volen cuidar el seus  carrers per oferir la seva millor versió al turista estranger i local. Aquí no només es viu del turista forani, ja que en els últims any, hi ha  un incipient turisme marroquí, format, en un nombre molt elevat per joves hippies,  que han trobat el seu lloc per passar uns dies. Alguna cosa s'està movent al Marroc quan els nois joves es deixen atrapar per l'esperit hippie, segurament això serà sinònim de modernitat i progrés. 
A més,  sobten els  seus tranquils socs,  on probablement el comprador podrà aconseguir records a  preus molt més interesants que a d'altres llocs del Marroc.

The bus went on climbing till we reached the summit. Once the bus left us behind the last loop, the passangers got really excited as a result of a mix feeling  between both relief and self-satisfaction. The last one has to do with the view that there is from this nice village; its background is white and blue due to the colour of almost all the  houses there are in. The former makes reference to the exclamation that most ofypassangers utter as a result of feeling that after the 5 hours travel by bus really, the effort really worth to do! The first view of the village is quite liberating.
However, not everything will be so easy at all. Before reaching Chefchaouen is necessary to take a detour downwards where we will find the bus station, located in the lowerpart of the city. Everybody would say that Chefchaouen keeps resisting to the easy tourism,  it is not easily reachable. After getting off the bus,a taxi is necessary to go to the Medina.
Sheltered by  the imposing mountains of Rift,  the visitors notice that Chefchaouen is not a typical moroccan village. They will not find either a cramped medina or dirty streets but  rather peaceful alleys that invite people to discover this lovely small town. Its citizens seem to take care of the streets in order to offer to the visitors the best image just to appeal them and , by doing so,  retain them. People who live in Chefchaouen make their living from both local and foreign tourism. Currently, this sort of tourism , which is quite young and " hippie" , is increasing over the years. Probably it means that Morocco is becoming more trendy and modern, so an indicator that the country is making good progress.
Besides it is a surprise to find such quite souks where probably the tourists will buy souvenirs at a good price, even cheaper than insome other cities in Morocco.



Posta de sol des de la mesquita espanyola


Una de les coses imprescindibles és pujar fins a l'anomenada mesquita espanyola. Per accedir-hi s'ha d'agafar el camí que comença darrera els safarejos que es troben fora de les muralles, just a sota d'un salt d'aigua. Després d'una pujada de poc més de vint minuts, s'arriba a aquest mirador des d'on es pot contemplar Chefchaouen. Sens dubte,  una de les imatges més idíl.liques de la població es pot aconseguir des d'aquest indret al capvespre, veient com el sol s'amaga darrera les muntanyes del Rift i el blau de les cases es fusiona amb el blanc. És una posta de sol realment espectacular que quedarà gravada a la nostra retina.

One of the essential places to visit is the well-known spanish medina. To access to this very recomendable place will be mandatory to walk through the right path starting just behind the sinks that are located out of the village walls, right down the cascade. After climbing for 20 minuts, the scenary is just brilliant. This  is one of the most idylic images from the village and it really woths to admire the sunset, a unique picture that can be taken from the top of the hill. For sure this image will be etched  in our minds eye for everlasting. 


En primer terme la mesquita amb el seu minaret ortogonal. A la dreta la Plaça Uta-al Man i al fons el Rift


Pot semblar que després d'haver  arribat a la mesquita i haver fet un vol pels socs, no hi ha massa més a fer aquí,  però seria un error marxar sense visitar la seva interessant Kasbah, a la qual s'accedeix des de la plaça Uta-al Man, el seu centre neuràlgic. Com a curiositat, en aquesta plaça es troba la mesquita amb el seu minaret ortogonal, una raresa constructiva al Marroc. Entrant a la Kasbah, comprovem que ha valgut la pena pagar els 10 dirhams de l'entrada. Aquests ens permeten visitar una exposició sobre armes i fotos d'època. A més, podem  passejar pel jardí central i pujar a la torre, no sense abans entrar a una cel.la que en el seu dia va servir com a presó. Un calfred recorre el cos quan s'entra a la petita estança i es veuen els grillets a les parets, com a testimoni de la lenta agonia que deurien patir els presos. Això fa que la visita acabi amb un regust agredolç,  perquè malgrat ser un lloc que amaga molta història, aquesta és bàsicament una història de drames.  Reflexionant però s'arriba a la conclusió que segurament cada història de cada indret porta associada molts drames al darrera, perquè com un professor de facultat em va dir ja fa uns quants anys: "La història és una història de drames".

I must say, It would be a serious mistake to leave the city without visiting the Kasbah. Once found the Uta al Man square where there is  the hub of the activity, is easy to access to the Kasbah. There is inside an octagonal minaret which is quite original because of its weird form. Inside the Kasbah and after paying the entrance (10 dirhams) we see lots of classic pictures and an exhibition of weapons. From the top of the tower we can see the  pretty and careful  gardens and an amazing view from the square. Downstarts there is a cell which was used as a jail in ancient times. The walls of the cell are full of shackles as an evidence of the agony that prisoners suffered. After this visit a shiver runs through my body, my senses and my heart.  It makes me finish the visit with a bittersweet taste because although it is a place  that hides lots of history, this is a very dramatic story.
By thinking over  this story after my visit in the Kasbah, I  realize that it  is all about a real drama story that  is part of the history, and this fact makes this story even more dramatic. But  such  as a professor  in the University told us: "history is a sequence of drama stories"







Sortint de la Kasbah, es poden recuperar energies a qualsevol de les nombroses terrasses de la Plaça Uta-al-Man. Aquí no hi ha massa temps per pensar on anar, els propis cambrers dels establiments ja s'encarregen d'atreure als turistes cap als seus restaurants.




En definitiva, una població amb molt d'encant. Pensan-t'ho bé , val la pena passar cinc hores d'autocar per venir i cinc hores més per tornar a Fes. Probablement l'encant d'allò que és més inaccesible rau en fet que té encant perquè és inaccesible, encara que ben mirat, la propera vegada millor anar-hi des de Tànger,tres hores en autocar a tot estirar.