Sé que semblarà exagerat parlar d’un poble amb estètica alpina al Marroc. Probablement ho sigui, però l’anormalitat d’aquesta població, enclavada en plena serralada de l’Atlas mitjà, mereix aquest qualificatiu, si més no com a tret diferencial. No és només que l’estètica arquitectònica ens recordi a un poble alpí, sinó que hi ha molts altres elements que fan que no es tingui la sensació d’estar a Àfrica. Aquí els cotxes no toquen la botzina, no hi ha medina, la higiene és la norma i fins i tot els mesos d’estiu s’obliden de la calor cap al capvespre.
No molt lluny de l’aeroport de Fes, Ifrane fou erigida durant els anys del protectorat francés, com a centre de vacances de l’elit francesa, que va contruir aquesta població del no-res. En una època en la qual tornar a casa per vacances era complicat , els buròcrates francesos tenien el seu poble alpí sense sortir d’Àfrica. Volien rememorar els centres d’esports d’hivern que començaven a proliferar per la França de la primera meitat del segle XX. El resultat és un poble amb carrers rectilinis que recorden molt poc a la majoria de ciutats marroquines.
El seu magnífic entorn natural forma part dels seus atractius turístics. Hi ha nombrosos llacs a prop i una de les visites molt recomanbles és el bosc de cedres que es troba de camí a Ozrou. La població s’estructura a l’entorn de dos punt: la plaça on es troba l’escultura del lleó i el mercat. Entremig, cases amb jardí que han estat adquirides pels marroquís més adinerats. És una obligació fer-se la foto amb el monument del lleó, l’autèntic símbol de la pobl
ació, i passejar pels seus tranquils carrers. És en aquesta plaça on es troben els allotjaments més luxosos d’Ifrane, com l’hotel Chamonix. Durant l'hivern aquest hotel s'omple d'esquiadors que van a la propera estació d'esquí de Michliffen.
Una de les coses que sorprenen del poble és la seva moderna parada de Grand Taxis. Situada als afores de la població, els taxistes canten la destinació i els passatgers esperen a que s’acabi d’omplir el vehicle, tot d’una manera molt endreçada i tranquila. Des d’aquí ens podem desplaçar fins a les poblacions properes o arribar fins a Fes, compartint el viatge amb un altre usuari. Sens dubte una manera diferent d'anar en taxi.
2 comentaris:
Quan es pensa amb el Marroc la majoria de persones tenen una altre idea. No crec que sàpiguen que poden trobar-se un paisatge com el de Ifrane. Però amb cims a l’Atles que superen els 3.000 metres no és d’estranyar. Per cert, com són les carreteres per arribar-hi?
Com comentes, els francesos van saber escollir un bon lloc per passar les vacances lluny de ca seva. Potser més d’un va preferir quedar-se i no tornar, jejeje
Espero que m'ensenyis més fotos del viatge quan ens veiem.
Amic Josep,
gràcies per comentar el bloc i donar el teu punt de vista de geògraf. Efectivament, el Marroc no és ni tant càlid ni àrid com sembla. Crec recordar que a Ifrane es va mesurar la mínima absoluta d'Àfrica.
Per una banda tenen l'Atlàntic, que fa que les temperatures no s'elevin massa a la costa, fins i tot a ple estiu. Per l'altra, tenen aquesta senyora serralada que recorre el país de nord a sud i provoca una gran varietat de climes i paisatges.
Les carreteres ,en general estan en bon estat, encara que el mode de conducció marroquí és diferent. Si no s'hi està acostumat(com és el meu cas) la millor opció és desplaçar-se en bus, que per un mòdic preu et porta a qualsevol punt del país.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada